Diuen que estem en plena crisi. Crisi econòmica, crisi de feina, d’identitat, de valors. El món s’enfonsa, o això ens volen fer creure. Ara ja no podem consumir, no ens podem hipotecar, no podem canviar de cotxe sovint, ni anar de vacances tan lluny. La sanitat es ressent, l’educació perd recursos. Tot això mentre veiem com molta gent no perd res, al contrari. Bona feina ser polític, encara que sigui en època de crisi, ho dic amb tot el respecte a la poca gent que realment vol treballar pels altres.
Però nosaltres no som polítics, ni rics, ni lladres. Només som gent que mira d’arribar a final de mes de manera decent. Patim per les nostres feines i patim pels nostres, lluitem per avançar, sols. I aguantem el que ens cau, sense culpa, perdonant els nostres lladres, els nostres corruptes, els nostres immorals. No diem res. Ens indignem, però cadascú a la seva manera. Tenim reaccions socials sublims, que després cauen en l’oblit. Però no per això podem deixar de banda la nostra honestedat, la nostra humilitat, les ganes de tirar endavant.
Cada dia ens despertem, treballem (qui pot) per viure, eduquem els nostres fills, comprem el menjar, passegem pel carrer, ens relacionem,estimem. No-més ens cal pensar de veritat en el que volem, en el que som, en el que no ens agrada i en el que hauria de ser. Si volem tenir davant nostre algú en qui poder confiar, gent que entengui què vol dir governar i intentar fer bé les coses, per què no reaccionem? Però també podem fer cas del que ens diuen, tancant els ulls, per caure en el més negre dels forats, tot esperant que el cop no ens faci gaire mal. Per què no diem res?
Marc Díaz
LES CORTS
