Aquests dies estan venent que a Espanya, amb el canvi de rei i amb el canvi generacional, la monarquia serà moderna i pressuposen una renovació de la nostra societat, de la política, de les autonomies, etcètera. Monarquia i modernitat són un oxímoron com una catedral, són dos conceptes antitètics, oposats. La monarquia està basada en uns principis d’altres èpoques i la modernitat contempla els usos i costums d’ara.
Volen congelar la imatge, fer-ne una foto fixa de l’actual moment de la societat per deixar-la com està. Quietos todos, que nada se mueva! El passat és passat i la transició és com una mòmia amortallada i embolcallada amb les benes de les lleis i la constitució, hereves del franquisme, per amagar que està ben podrida.
Regenerar sense moure les actuals estructures, blindant la transició? Com es pot fer, amb un miracle? Ramon Espasa advoca per “continuar en la normalitat actual”. Què és la normalitat? Continuar amb una monarquia instaurada per Franco? És normal que el rei sigui el comandant suprem de les forces armades? Què faria en cas d’invasió de Catalunya per l’exèrcit, garant de la unitat d’Espanya? Els aturaria o compliria amb el que dicta la constitució? Estem en un moment en què tot l’entramat d’interessos que conformen la columna vertebral d’Espanya està caducat. Tot plegat amb l’ajut dels socialistes que resulta que són republicans de cor (Maurici Lucena proclama que són “conceptualment ” republicans!) i al mateix temps monàrquics per l’interès general.
per Jordi Lleal
