Tenim un entorn negatiu. La insensibilitat amb els migrants, els interessos per no afrontar el canvi climàtic, la morbositat informativa davant el coronavirus, un entorn espanyol aberrant: comissions il·legals de la monarquia “inviolable”, injusta dictadura judicial partidista, obviant els delictes de la JEC, de Jusapol davant el Congrés i insultant L. Borràs, els funcionaris penitenciaris de Navalcarnero (J. Rull), etc. Però la fiscalia només actua d’ofici davant el “problema” català, i el govern espanyol “progressista”, diuen ells, calla, no sigui que l’estat profund, amb el Rei al capdavant, es molestin. I aquí, els diferents partits només calculen els pròxims beneficis electorals. Llastimós.
És clar que ens queden poques opcions: anar al psicòleg per pal·liar la depressió; quedar-se al sofà i veure la tele (ara fins i tot TV3 està perdent l’objectivitat); seguir mobilitzats, una minoria testimonial, però sense il·lusió ni esperança; enviar cartes a periòdics, amb escàs èxit. En definitiva, un panorama negre i trist. Quin futur que deixem als nostres nets, perquè l’entropia, el desordre, continuen implacables.
