La democràcia és votar, però no és només votar. Fem democràcia quan escollim si comprar les fruites i les verdures en una botiga que treballa amb proveïdors de proximitat o en una altra que ho fa amb distribuïdors globals. Fem democràcia quan escollim comprar la roba confeccionada en empreses que fan servir matèries sostenibles i respecten els drets dels treballadors o, per contra, decidim comprar roba sense estar informats. Fem democràcia quan apostem per certs valors que possibiliten la convivència, com ara el respecte a les minories, la igualtat davant la llei i la justícia.
La democràcia és votar, però no és només votar. Informar-se de manera responsable també és un acte polític. Alguns amics i coneguts, també alguns estudiants, m’expliquen aquests dies que no són capaços de seguir el conflicte entre Hamas i Israel perquè se senten desbordats per l’horror. Els infants, els hospitals, les bombes, els plors, els segrestats, les ferides, les violacions, els morts. Les imatges arriben sense cap mena de filtre a través de TikTok o d’Instagram.
Alguns amics i coneguts, també alguns col·legues periodistes, trien bàndol amb lleugeresa. Es posicionen a partir de les seves creences, en el millor dels casos, o en funció de l’estima que senten per un determinat analista, en el pitjor. S’empassen qualsevol cosa a canvi de tenir una opinió. Que estigui ben argumentada ja és una altra cosa. Fa temps que el pensament reposat i ben fonamentat no és tendència. L’intel·lectual ha mort, celebren els babaus.
Fa temps que el pensament reposat i ben fonamentat no és tendència
Ni els uns ni els altres, per excés o per defecte, contribueixen a aquest joc democràtic que ens hem donat, en què votar cada quatre anys està molt bé, però actuar responsablement en les petites decisions diàries és igual o més important. Cal informar-se del que passa a Gaza, igual que del que passa a altres llocs del món, però cal fer-ho de manera responsable. Seguir una dieta informativa equilibrada és una responsabilitat individual i col·lectiva, igual que fem amb les fruites i les verdures que mengem.
Cal informar-se, per descomptat, però no cal intoxicar-se per excés d’informació. Prendre consciència de la importància de conèixer què passa al món i dedicar entre una i dues hores al dia a seguir l’actualitat hauria de ser suficient, en lloc de deixar-se endur per la banalització de l’horror i de l’odi. Cal ser proactius en la cerca i el consum d’informació, i no estar al servei de l’algoritme i de l’scroll infinit.
Aquests dies, les xarxes en van plenes, tant d’horror com d’odi, i amb totes les barreres emocionals abaixades, caiem de quatre potes en missatges que, en realitat, són propaganda. Internet pot ser un bon lloc per informar-se, però també un pou de desinformació. És important, en aquesta transició cap a la cerca d’informació conscient, recuperar les fonts fiables, com ara els mitjans de comunicació que treballen 24/7 per informar de manera rigorosa, honesta i veraç. És una responsabilitat individual i col·lectiva. Ens hi juguem molt.
