Em plau respondre a la carta que @Modernetdemerda va escriure en el darrer número d’aquesta publicació, on parlava sobre una polèmica a Twitter que va protagonitzar el diputat de Catalunya Sí Que Es Pot, Lluís Rabell.
No tinc res en contra del Sr. Rabell, encara que el seu nom autèntic sigui Lluís Franco Rabell, omissió que deu tenir a veure amb una operació de màrqueting. Li confesso que fins que aparegué per la pantalla petita com un dels líders dels, ara, ‘Comuns’, desconeixia, per complet, qui era i a què es dedicava, a banda del taller mecànic que va tancar anys enrere. Per tant, tots els elogis que vostè li dedica suposo que deuen ser merescuts. No té res d’estrany que els líders veïnals són uns perfectes desconeguts per a la gran majoria de ciutadans dels barris on pertanyen. Cosa que no hauria de passar però, malauradament, passa.
Ara bé, el que no m’agrada gens ni mica del senyor Rabell rau en la seva indefinició respecte del procés que ens ha de dur a un referèndum, en principi, pactat amb l’Estat, postura que dóna a entendre que vol acontentar tothom i això no és gens bo, atès que, sembla ser, segueix el mateix camí dels ara quasi desapareguts, difuminats entre els ‘Comuns’, Joan Herrera i Dolors Camats que mai es van comprometre amb res. O almenys aquesta és la sensació que ens donaren.
I, per acabar-ho d’adobar, el Sr. Xavier Domènech també s’hi ha afegit declarant, un dia, que està per defensar el referèndum i, l’endemà, que preferiria anar a unes eleccions.
Qui els entengui, que els compri. Servidor, si les coses no donen un tomb, i ho dic sincerament, que no em busquin dins dels ‘Comuns’, que no m’hi trobaran.
