Jo que fa temps que no crec en polítics, sindicats, la Corona, okupes, antisistema, la borsa, els bancs, els capellans; jo que sóc de la classe mitjana, no només en termes econòmics, sinó també ideològics, sé en què crec i no tinc en qui creure.
Puc veure que el sistema és molt millorable, però tinc clar que les persones són les que fallen. Molts càrrecs públics no entenen que estan al servei del ciutadà i no al revés. Em sobta que algú com Vicente Ferrer, pobre en recursos i poder, fes tant a favor dels pobres, i que els nostres polítics, rics en recursos i poder, facin tant a favor dels rics. Quantes coses excepcionals podrien fer persones conscienciades amb tot aquest poder!
Tinc clar que el que puc fer és educar els meus petits amb uns valors a favor de la societat i no de l’individu, en l’esforç i el treball. Puc esforçar-me més a conèixer realment el que passa al món i no quedar-me en els titulars. Posar més interès a triar qui governa la nostra societat. Però em preocupa com puc ajudar que la nostra societat sigui justa i premiï aquells que l’ajudin a prosperar i censuri aquells que se’n volen aprofitar. A mi, qui em rescata?
Àlex Rubio
LES CORTS
