A la PAH sempre estem disposades a anar un pas més enllà, a fer una altra volta de rosca a les coses. Per reinventar-nos, per cridar l’atenció, per denunciar i tornar a denunciar les vulneracions sistemàtiques dels drets humans que es continuen produint en aquest país.
Aquesta vegada ens hem llançat a crear una sèrie de pòdcast anomenada El Megàfon, que volem que sigui un punt de trobada; un espai on compartir i aprendre al costat d’altres lluites socials. Vol ser un crit lliure per donar tota la informació que es calla, que no surt als grans mitjans de comunicació perquè és incòmoda o perquè ja no és notícia. S’ha normalitzat el que no és normal.
Ens agradaria crear un efecte mirall per acabar amb la sensació que estem soles, que el teu problema no té solució. Un espai on comprendre que perdre la feina o no poder pagar el pis no és una cosa vergonyosa. Entendre que, en canvi, especular amb béns de primera necessitat o explotar altres persones tampoc és un exemple d’èxit.
El vulnerable té, a més de l’estigma social, la pressió de sentir-se culpable per la situació, en un món on et persegueixen perquè compleixis els teus deures, però on, en canvi, has de lluitar pels teus drets.
El Megàfon vol ser una crida per unir forces, per arribar a aquesta majoria que se sent minoria. Per donar la paraula a les persones que ja estan lluitant perquè puguin explicar com s’organitzen.
El vulnerable té, a més de l’estigma social, la pressió de sentir-se culpable per la situació
El dret a un habitatge digne és la nostra reivindicació des de fa 14 anys, però, per desgràcia, les diferents problemàtiques que poden tenir una persona o una família no tenen per què ser només d’habitatge. Ho veiem contínuament a les nostres assemblees. Persones que hi arriben amb un problema per pagar l’habitatge, però que a més pateixen alguna violència, una malaltia o racisme, i així podem anar-hi sumant problemàtiques.
És per aquest motiu que pensem que les lluites han d’anar unides i entrellaçades, però, per sobre de tot, han de cooperar les unes amb les altres.
Efectivament, som moltes les persones que creiem que un altre món amb drets humans per a tots és possible, però no podem continuar fent-ho per separat. Hem d’anar totes juntes. No oblidem que ens volen per separat.
Nosaltres també n’hem hagut d’anar aprenent i, per exemple, sense l’ajuda incondicional de Radi Nikosia, aquest projecte segurament mai hauria vist la llum. Gràcies!
I, per sobre de tot, desitgem que el 2024 sigui un any ple de drets humans.
Sí que es pot!
Noelia Riaño, activista de la PAH de Barcelona
