És una vergonya en majúscules. Representa una discriminació brutal. Implica una indefensió com una casa de pagès que el nombre de sentències judicials a Catalunya escrites en català no arribi ni al 15%. Sí, senyores i senyors d’un país anomenat Catalunya, tot plegat és una vulneració de la llei.

I parlo de “LLEI”; Això que tant mencionen el Sr. Rajoy, el PP i Ciudadanos. Efectivament, aquests partits i els seus respectius personatges polítics, dia rere dia, esmenten en els diferents mitjans de comunicació que s’ha de respectar la llei, en majúscules, però ells són els primers que no hi creuen ni la respecten. Només el 12,2% de les sentències judicials, a casa nostra, són en la llengua de Pompeu Fabra.

El fet que només el 12,2% de les sentències judicials en els diferents Òrgans i Partits Judicials de Catalunya hagin estat redactades en llengua catalana vulnera, l’esperit i la lletra de l’Estatut de Catalunya, la Llei 1/1998 de Política Lingüística, la LOPJ, la CE –en el seu article 3.3–, la Carta dels drets dels ciutadans davant la justícia –aprovada pel Ple del Congrés dels Diputats, el 16 d’abril de 2002– i la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries –que va aprovar el Consell d’Europa el 5 de novembre de 1992, i va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001–. No hi ha dubte que, amb tot aquest “paquet legislatiu ampli i variat” el primer a incomplir la “LLEI” sigui el govern espanyol i els partits unionistes i/o assimilacionistes.

En síntesi, l’administració i la justícia espanyola estan obsessionades a mortificar la llengua catalana: això vulnera totes les lleis i resolucions catalanes, espanyoles i europees en defensa de les llengües i la diversitat lingüística. Davant d’aquesta injustícia “salvatge” hem de fer escoltar, amb fermesa i determinació, la nostra veu arreu d’Europa i del món civilitzat. És de dret que el català no pot continuar, ni un minut, més en una situació de discriminació i indefensió extrema, com en l’actualitat.