A Duran Lleida, això de les suites a l’Hotel Palace i els àpats amb copa i puro en un reservat d’un restaurant madrileny en nom del catalanisme moderat se li ha acabat. En el millor dels casos, si obté un, dos o tres escons, seguirà vivint de la política com ha fet tota la vida. Però la feina de lobbista català als passadissos del Congrés i en les altes esferes polítiques i econòmiques en nom de Catalunya ja no dóna ni per a un mini job. Així ho van decidir el 77% dels catalans que van votar el 27S.

El catalanisme autonòmic que fins fa quatre dies oferia CiU i que el 27S publicitava Duran Lleida amb la figura interposada de Ramon Espadaler i les sigles històriques d’Unió, ha quedat reduït a una força tan extraparlamentària com el Partit Pirata i el Partit Animalista. Però sentint Duran Lleida prodigant-se pels mitjans de comunicació assegurant que molts votants de Junts pel Sí no són independentistes i es llançaran als seus braços el 20D, sembla evident que, per primera vegada, el Duran polític està totalment desorientat. No ha entès que la política a Catalunya mai no tornarà a ser com abans. Els catalans no volen un negociador: L’independentisme no té cap interès a ser influent a Espanya, i l’unionisme no considera que Catalunya hagi d’influir a Espanya, perquè és Espanya.

Però és que a Madrid tampoc no en volen, de negociadors catalans. A Duran Lleida ja fa temps que l’han canviat per Albert Rivera, el Podemos de dretes que reclamava un banquer català. Un home que, com han estat Duran i CiU a Madrid, només serà un complement del bipartidisme, però amb l’avantatge que s’asseurà sempre davant de Catalunya i no al costat. I com que Duran no ha entès aquest canvi de cromos, ha corregut a demanar-li a Rajoy que el rebi a Moncloa per oferir-se com a mediador en el conflicte.

Albert Rivera, a diferència de Duran, ha llegit correctament la realitat política: el catalanisme clàssic està mort i enterrat, ara és l’hora d’ensenyar la cara més agressiva del nacionalisme espanyol i s’ha d’ensenyar des de Madrid. La tercera via de Podemos ja l’esclafaran el mateix Rivera i els lobbies econòmics des de qualsevol reservat de restaurant.

Article publicat a El Món