La senyora Mari Carmen Lozano va publicar un article al número 151 de Línia les Corts reivindicant el PSC. Miri, ja va sent hora que ens oblidem del PSC com a tal, atès que aquesta formació porta alguns anys desapareguda en combat, defunció que es va certificar des de l’instant que Diana Garrigosa, dona del president Maragall, va trencar el carnet del partit donant-se baixa com a militant. Molt malament devia veure la deriva que prenia el partit per haver d’arribar a aquest extrem una persona com ella, a qui ningú pot discutir la seva fidelitat al socialisme i a Catalunya.
A hores d’ara, res ja no queda d’aquells boníssims i brillants dirigents que tan bé ho feren, especialment en el vessant municipal. L’ós es retirà a hivernar i ja no s’ha despertat mai més, morint d’inanició. Seria bo que sabéssim el nom de l’assassí o assassins, per donar-los el càstig merescut. No només s’ha perdut la mica d’autonomia, que encara restava, sinó que, arran de les fotos i compareixences d’en Pedro Sánchez –que és qui mana en realitat el finit PSC– al costat del president Rajoy i de la seva crossa Alberto Rivera, ja es pot dir que fins i tot la lleialtat a Catalunya se n’ha anat en orris. Ja ho va testimoniar, el seu dia, la Sra. Carme Chacón, (e.p.d) amb aquelles sorolloses paraules a Olula del Rio: “Me romperé uñas y dientes para que Cataluña siga siendo solidaria” i això, ni més ni menys, és el que volen des del Carrer Ferrraz, que els euros segueixin sortint de Catalunya per finançar la resta de l’Estat, mentre que, aquí, totes les obres públiques absolutament necessàries pel nostre desenvolupament segueixen aturades per manca de capital. El Sr.Iceta i els seus fidels en són els responsables. Lamentable però evident.
