No me n’he pogut estar. La intel·ligència artificial (IA) fa mesos que està en boca de tothom. Quan fins i tot se’n parla a la barra del bar, no hi ha dubte: estem davant la qüestió de moda del moment. El debat està servit i té tots els ingredients per ser apassionant. ChatGPT, algoritmes… Tecnologies creades per intentar imitar la intel·ligència humana. Eines que simulen el llenguatge humà o que són capaces de generar fotografies que ningú diria que no són reals. Les màquines poden fer coses que fins ara només fèiem les persones, i això espanta. És lògic. El nostre instint animal –també IA, curiosa coincidència– ens porta a desconfiar del que no coneixem, del que pot amenaçar-nos. Nosaltres tenim sentiments i emocions, per això reaccionem així. La IA no. Ni té emocions ni té sentiments. De fet, segons expliquen els experts, tampoc ens entén. Sembla que sí, perquè està entrenada perquè ho sembli, però no ens compren. Matís important per començar.
Dit això, deixem les qüestions i el debat tècnic per als mencionats experts en la matèria. Un servidor en sap el que ha llegit, que no és poc però tampoc és prou –recomano especialment l’entrevista que Xavier Bosch va fer a Patricia Ventura al diari Ara, algunes reflexions de la qual traspuen en aquest escrit. Així que passem al que volia tractar en aquesta breu columna, aplicat al nostre maltractat ofici.
Era dimarts 4 d’abril i les xarxes socials n’anaven plenes. El Mundo havia publicat en portada una foto de Pablo Iglesias i Yolanda Díaz caminant abraçats. La imatge, tècnicament, podia semblar del tot real. “Una foto impossible?”, es preguntava el diari just a sota, acompanyant-ho de l’avís “Imatge creada amb IA”. En aquest cas, el context polític del moment facilitava que la foto costés de creure. El fake era fàcil de detectar, però ja havia encès la metxa.
En un món cada cop més líquid, qui perdi la confiança dels lectors ho perdrà tot. Qui tingui mala reputació no tindrà futur. I això és una bona notícia per al periodisme de proximitat, perquè precisament la proximitat reforça la confiança
Si cada cop costarà més distingir què està fet per una màquina i què per una persona, a causa del perfeccionament de la primera, el perill és obvi. Per exemple, es poden difondre fotos falses que semblin reals i que, a diferència del cas anterior, siguin molt més difícils de detectar. I el mateix amb informacions de tota mena –si no, busqueu l’entrevista falsa a Michael Schumacher feta amb IA. Qui vol veure el dimoni en tot plegat, doncs, ho té fàcil. Però, com sempre, el que pot pervertir una tecnologia és l’ús que se’n fa, no la tecnologia en si mateixa. Proveu de fer l’exercici contrari: imagineu-vos la quantitat de bons usos que pot tenir. També espanta, però en positiu. Ara bé, tampoc cal veure-hi un àngel. La precaució sempre és bona companya de viatge.
Veritat o mentida. Realitat o ficció. Distingir entre una i l’altra mai ha sigut fàcil. No ara o en el futur, abans tampoc. Qualsevol historiador us podria fer, en pocs minuts, un bon resum de fakes icònics de la nostra història contemporània. Per tant, si una de les grans preocupacions respecte de la IA és aquesta, no estem davant res de nou. I l’antídot, per sort, ja el coneixem: periodisme rigorós, ètic i transparent. Que permeti confiar-hi. Perquè el nostre ofici es basa en la confiança entre lectors i mitjans. I la confiança costa molt de guanyar, però molt poc de perdre. Tornant a El Mundo, ¿realment és preocupant que aquest diari pugui publicar una foto falsa de Pablo Iglesias i Yolanda Díaz –en aquest cas per generar debat sobre la IA, d’acord– quan ja ha difós, per exemple, comptes falsos a l’estranger d’alcaldes per intentar destruir-los? Quan ha fet el joc a la policia patriòtica?
La qüestió no és el què, sinó el qui. En un món cada cop més líquid –sempre Zygmunt Bauman–, qui perdi la confiança dels lectors ho perdrà tot. Qui tingui mala reputació no tindrà futur. No en va el lema actual de The New York Times és “The truth” (la veritat). I això és una bona notícia per al periodisme de proximitat, perquè precisament la proximitat reforça la confiança. La veritat propera és més veritable.
Quan se li pregunta a ChatGPT si és fiable, el mateix bot diu que “cap sistema automatitzat ho és del tot” i que “és important corroborar la informació amb altres fonts”. Garantim, doncs, que nosaltres puguem dir als nostres lectors que som fiables del tot. Que no els cal corroborar les nostres informacions amb altres fonts perquè ja ho hem fet nosaltres per ells. Amb rigor i honestedat. No deixem de fer el (bon) periodisme de sempre per poder continuar fent periodisme en un futur.
Arnau Nadeu, director editorial dels diaris Línia
Article publicat al número de primavera 2023 de la revista Comunicació 21.
