La celebració del Mobile World Congress a Barcelona és com quan toca la Grossa de Nadal a un bar on vas sovint a esmorzar: t’alegres del succés encara que no et beneficiï directament o, fins i tot, pugui perjudicar-te. És una mena d’empatia per imposició. Un orgull de matat.
Malgrat tot, la part positiva de l’esdeveniment és que, per uns dies, sembla que tots aquests grans avenços tecnològics que anuncien les grans companyies de telefonia no només afectin els motivats de totes les nacionalitats i ètnies que abarroten el metro amb les seves acreditacions penjades al coll, sinó que la teva ciutat és el vaixell insígnia d’aquestes novetats que faran canviar el món. És com si anéssim un pas per davant i poguéssim mirar per sobre de l’espatlla la resta de ciutats i països que encara tardaran dies, setmanes o mesos a incorporar aquests invents en el seu dia a dia.
Però això és un miratge, perquè la majoria de millores que s’anuncien no són d’aplicació immediata ni tampoc estan a l’abast de tothom. No pots anar a l’estand de Samsung a la Fira i dir-los: “Posa-me’n tres, per favor, i embolica-me’ls per regal”. El futur és aquí, però no del tot.
I és que la diferència de velocitats en això de la tecnologia, la ciència i el medi ambient és sorprenent. Per exemple, els Estats Units han tardat 50 anys a tornar a enviar una nau a la Lluna quan fa mig segle els que van ser testimonis d’aquell gran pas per a la humanitat es devien imaginar que a aquestes altures ja tindrien una parcel·la a la Lluna on celebrar el Dia d’Acció de Gràcies.
Un altre exemple: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha introduït un ramat de 40 cabres i 15 rucs a la finca Can Colomer per demostrar com el pasturatge i la gestió forestal poden ajudar a combatre els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes locals. Qui hauria imaginat que netejar el bosc ajudaria a evitar incendis! Doncs tothom que tingui una mica de memòria o dos dits de seny, perquè això s’ha fet tota la vida o, si més no, mentre hi havia pastors que portaven els seus animals a pasturar pels boscos.
A l’hora d’imaginar mesures per lluitar contra el canvi climàtic, la solució intel·ligent resulta que la tenia un burro –o 15 rucs, per ser més precisos
És veritat que actualment hi ha menys ramaders i que cada cop estan més emprenyats –i amb raó–, però tant costa adonar-nos que ja està tot inventat? Abans dels aerogeneradors ja hi havia molins de vent i, de fet, el Quixot, que devia estar a favor dels combustibles fòssils, s’hi va encarar com si fos un activista empordanès de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic. També anem a comprar al súper portant la bossa de casa com feia ma iaia i tornem a consumir productes a granel com els que venia Don Senén a la botiga de queviures de 13, Rue del Percebe. Tot torna com un bumerang venjatiu que en la trajectòria de retorn té com a punt d’aterratge el front del llançador.
Aquesta lectura pessimista del cicle repetitiu de la vida en la línia del Dia de la Marmota podria abocar-nos a una depressió col·lectiva, però la bona notícia és que hi ha esperança, perquè mentre recorrem al passat per idear solucions ja inventades –i, de pas, ressuscitar Donald Trump–, també avancem amb grans passes cap a un futur on la tecnologia ens farà millors.
Si no, pregunteu-ho a l’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Bamón, que, en una conferència recent a Foment, va anunciar la creació d’una comissió per estudiar la implantació d’un ultramodern sistema de vigilància seguint el model de l’M7 Citizen Security que fa anys que opera en una quinzena de ciutats fent de Big Brother llobregatenc. Aquesta eina de seguretat, que es basa en una aplicació mòbil que ja té prop de 176.000 usuaris i més de 300.000 descàrregues, emula els agents de Minority Report anticipant-se als delictes, en aquest cas gràcies a la col·laboració ciutadana: quan un usuari fa sonar l’alarma, les pantalles de la sala de control ubicada als baixos de Can Camprubí mostren com les càmeres s’orienten i enfoquen el lloc dels fets per enregistrar la possible emergència. És “l’ull de Déu” que sortia a Fast & Fourius 7, però desenvolupat per Siemens i Microsoft.
Parlant d’ulls i de noves tecnologies, si aquests dies heu passat pels centres comercials de La Maquinista, Glòries, La Farga o l’Splau, potser heu sigut testimonis de la darrera fotuda de pèl de la indústria tecnològica: centenars de joves fent cua per deixar-se escanejar l’iris a canvi de criptomonedes. No un iPhone 15 o unes entrades per al Sónar, sinó diners del Monopoli digital a canvi de regalar dades biomètriques a l’empresa Worldcoin del senyor Sam Altman, director d’OpenAi. Si jo fos ell, en lloc d’escanejar ulls analitzaria millor les mans, perquè quan el seu programa ChatGPT crea imatges a través de la intel·ligència artificial la veritat és que li surten com el cul.
Resumint, que has d’anar amb un pam d’ulls amb les noves propostes tecnològiques i que, a l’hora d’imaginar mesures per lluitar contra el canvi climàtic, la solució intel·ligent resulta que la tenia un burro –o 15 rucs, per ser més precisos. I no consta que a qui va tenir la pensada algú li hagi dit que està com una cabra.
