Ens trobem davant de noves agressions transfòbiques a la nostra ciutat. Dues més. Dissabte 10 de juny, a les 21h, a la línia 1 del metro de Barcelona. I dimarts 20 de juny, cap a les 18h, a l’estació de Renfe del Clot-Aragó. Agressions nascudes de l’odi, prejudici o discriminació cap a les persones que s’identifiquen amb un gènere diferent de l’assignat en néixer o que expressen la seva identitat de gènere de manera no normativa.
Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona volem condemnar rotundament aquests fets i compartir unes quantes reflexions al voltant de la violència que pateixen les persones LGTBI+. Una sola agressió, una sola discriminació cap al col·lectiu LGTBI+, ens hauria de preocupar molt. Però és que la recent agressió al metro de Barcelona no és un fet aïllat, com demostra que 10 dies després s’hagi repetit l’escena. Les xifres ens diuen que entre el 80% i el 90% de la població trans pateix agressions i discriminació. És necessari activar totes les alarmes possibles i actuar de manera ferma contra aquestes violències.
I ben segur que això és només la punta d’un iceberg. A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. No ha estat així en el cas dels fets al metro, en què una persona sí que va capturar les terribles i duríssimes imatges de l’agressió i els insults transfòbics amb el seu telèfon mòbil i els Mossos d’Esquadra han obert una investigació. Tot i així, hauríem de ser capaces de reflexionar sobre per què ningú va ajudar la víctima: por paralitzant, normalització de la violència, pèrdua del sentit de comunitat, desconnexió social…?
La lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part
La intensificació de la feina de conscienciació sobre els nivells de violència i discriminació als quals les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i de gènere no conforme es veuen sotmeses cada dia és, en ella mateixa, una mesura essencial per fer front a aquest flagel. La feina d’acabar amb aquesta violència i discriminació és difícil i lenta. Bàsicament perquè la reclamació d’aquests drets no ha estat dirigida moltes vegades per institucions que ho haurien d’haver fet, sinó que s’ha vist liderada per un moviment de reclamació de drets de baix cap a dalt; per la pressió de moviments i grups socials cap a institucions locals, nacionals i internacionals.
Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.
Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat i estigmatitzar i preservar un determinat statu quo. Davant d’això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.
Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, continuarem fent un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions LGTB-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, haurien de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
