A les feministes, el 25 de novembre ens serveix per reivindicar que les dones fem front a la violència dia a dia, de forma incansable. Cada 25 de novembre mirem enrere, avaluem l’any que hem passat, la violència a la qual hem hagut de fer front, les dones que ens han deixat. Aquest any també ho fem i, quan mirem enrere, no només veiem les morts i les agressions, també veiem tota la violència que ha sorgit arran del confinament.

L’aïllament és una realitat en la qual viuen moltes dones en el seu dia a dia, sobretot les dones grans, però també d’altres dones atrapades en la violència de gènere a casa seva. Aquest any totes hem pogut viure aquest aïllament i per això fem una crida a reflexionar sobre com és de necessari el suport mutu quan patim violència. Les feministes sabem que cal tenir una mà a la qual agafar-se per sortir d’aquesta espiral en què moltes, d’una manera o altra, ens hem trobat.

És per aquest motiu que les feministes, que hem estat creixent i escampant-nos pel territori i els moviments socials, som avui en dia a tot arreu, duent el nostre cos i la nostra força allà on calgui fer front a una injustícia, a una situació de violència patriarcal.

Per això som als desnonaments, posant el cos per aturar-los, donant suport a aquelles que el sistema colpeja amb la violència immobiliària. Som a les xarxes d’aliments, oferint el nostre suport a aquelles que més ho necessiten, a aquelles a les quals se’ls ha negat l’ajut del banc d’aliments per no tenir papers o se les ha ofegat en un munt de paperassa. Som les estudiants que reclamen una educació de qualitat i no passar-se hores i hores davant d’una pantalla. Som als sindicats, reivindicant millores laborals en un moment de teletreball on sembla que tot s’hi val i on el xantatge de la precarietat elimina els drets dels treballadors. Som en cada acte de repulsa contra la violència masclista. Som a les assemblees feministes a cada barri, reivindicant la importància de la lluita feminista, conscienciant que cal estar alerta, ja que al nostre voltant segur que hi ha dones que estan esperant que algú els estengui la mà.

L’actual pandèmia i la misèria en què ens estan deixant posa al descobert allò que les feministes fa molt de temps que reivindiquem: la violència que patim les dones va molt més enllà de les agressions físiques. La violència que patim les dones, que té com a màxima expressió la violència física en forma d’agressions i feminicidis, es manifesta en cadascun dels àmbits de la nostra vida. És per això que reivindiquem que totes les violències que patim les dones en són una de sola: no són casos aïllats, sinó conseqüència de l’existència d’un sistema patriarcal que fa servir totes les seves eines per oprimir-nos.

Aquest any, davant de l’aïllament i de la violència que ens ofega només tenim una proposta: suport mutu. Suport mutu per vèncer l’aïllament, per sortir de qualsevol situació de violència, per no deixar ningú enrere. Suport mutu per defensar la vida. Per entendre a què fem front i, entre totes, combatre-ho i guanyar aquesta lluita. Suport mutu contra els grans tenidors, contra les institucions, contra les empreses que ens exploten, contra els homes que ens agredeixen. Suport mutu, perquè juntes som més fortes.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram