Vicenç Gasca és el President de la Fundació Barcelona Comerç, una entitat que lluita pels interessos generals dels comerciants de la ciutat. La Fundació vetlla per defensar el model comercial de Barcelona, característic arreu del món.
Quin és el paper de la Fundació Barcelona Comerç?
La Fundació és la unió dels disset eixos comercials de Barcelona i representa els interessos de la ciutat. És important que cada Eix tingui la seva associació per poder defensar les demandes concretes del seu territori però la Fundació és la unió de tots ells i té una importància i una força molt més gran de cara a les administracions. Des de Barcelona Comerç defensem aquells interessos que són transversals a tota la ciutat.
Per tant, lluita per un objectiu comú de tots els comerciants de la ciutat.
Sí. Aquest objectiu que perseguim és la defensa i promoció de l’estil comercial de Barcelona. Entre tots hem aconseguit un estil propi que volem que es mantingui. Barcelona té una multicentralitat en la que, en moltes ocasions els mercats són els pals de paller, i que aglutina un comerç important que va pivotant al voltant de la marca Barcelona. Dins la Fundació defensem els comerços dels diferents eixos que dónen sostenibilitat a la ciutat. La gent no s’ha de desplaçar per comprar sinó que molt a prop de casa seva pot adquirir el que necessiti i això ho defensem.
I aquest model de ciutat, està molt lluny d’aprovar una llibealització dels horaris?
Per nosaltres és un no rotund. És una negativa per defensar aquest estil i aquesta sostenibilitat. A més, hem de lluitar perquè no sigui només a Barcelona sinó que sigui arreu de Catalunya. Volem que en la declaració de les zones turístiques es vagi molt amb compte amb el que es fa i que no ens vulguem fer nosaltres mateixos trampes en solitari. Amb el cas del Maremagnum, per exemple, no hi ha hagut problemes, el que no es pot fer és declarar zones importants de Catalunya com a zones turístiques perquè aleshores s’obre la caixa de pandora.
Tots els associats dels 17 Eixos ho veuen així?
No tots però la majoria recolzen aquesta visió. El que voldríem és que des de la Direcció General de Comerç de la Generalitat es vetlli perquè no hi hagi greuges comparatius. Hi ha sis dies a la setmana per anar a comprar, de dilluns a dissabte, i en aquestes hores no hi ha cap problema de desavastiment. Els turistes pernocten normalment dues nits a la ciutat, per tant, tenen temps per fer shopping els dissabtes i poden dedicar el diumenge a visitar museus, monuments o passejar ja que Barcelona té prou recursos per poder diversificar. No volem que per un dia es canviï el model de convivència que hi ha a la ciutat.
Seria insostenible.
Ni nosaltres ni la ciutat ens podem permetre tenir set dies a la setmana un ritme total de serveis, policia, bombers, transport… com si fos un dia normal. Volem preservar l’estil que tenim dins aquest model de ciutat.
Us encaixa la construcció de l’Eurovegas?
Tot el que sigui activitat comercial és bo. A curt termini oferiria llocs de treball que actualment són molt necessaris però el gran problema és que es converteixi en una espècie de resort del que no surtin els turistes. La por que ens fa és que sigui un espai on hi hagi unes preventes o avantatges que ningú més té i que tota l’activitat es generi en el recinte i no es traspassi a la resta de la ciutat, que és el que tots voldríem.
Barcelona no només manté el seu model sinó que es defensa prou bé davant la crisi.
Barcelona té els fonaments ben posats i quan una ciutat té les bases ben col·locades és més fàcil aguantar els cops. El comerç d’aquí està configurat per molta empresa familiar que està aguantant perquè és la seva manera de viure. Els comerciants que tanquen són les que no estan portades personalment sinó que es basen en els números i que quan no pinten bé, abaixen la persiana. El comerciant d’aquí és com el capità del vaixell que es queda embarrancat quan baixa la marea i no abandona l’embarcació sinó que espera a que torni a pujar per seguir navegant.
Quina és la previsió de futur per als comerciants?
Nosaltres som optimistes perquè la gran selecció ja s’ha fet. Ara ja no estem en crisi, estem en una nova situació. A partir d’aquí hem de tenir una nova estructura que ens permeti funcionar com ara estem.
Impulsar iniciatives com la pista de gel que es va posar al Nadal a Plaça Catalunya, ajuden?
Si, de fet l’any vinent es tornarà a repetir. És una iniciativa que va agradar molt tant als barcelonins com els turistes i que no va costar ni un cèntim a l’administració. Volem que els turistes que vinguin a Barcelona a participar en aquestes activitats també facin shopping. La tasca de la Fundació Barcelona Comerç és anar impulsant projectes perquè la ciutat tingui aquest to vital tant necessari perquè la gent ens vingui a visitar.
En quins altres projectes està treballant la Fundació?
Pel mes de juny estem organitzant la Moda al Carrer que són passarel·les en les que participen els comerços de quatre eixos i en les que mostren els seus articles. Després, a l’octubre es repetirà amb quatre eixos més. La moda que es veu sobre la passarel·la es pot comprar a cinc minuts d’on l’has vist. També estem donant suport a les mostres de comerç al carrer i fem els Indicadors de Comerç de Barcelona (ICOB) amb col·laboració amb ESADE per mesurar la temperatura comercial que té la ciutat.
S’ha frenat el procés de desertització del petit comerç?
El que ha passat és que el comerç s’ha agrupat en els eixos o entorns comercials. Els comerciants de zones no tant preferents han marxat cap aquests gran nuclis. La gent vol comprar a llocs on hi hagi diversitat de comerços on poder triar i comparar.
S’ha millorat en competitivitat.
Si. A més és molt important que hi hagi muscle comercial perquè si és així la gent ve i compra.
Hi ha una bona cohabitació amb els comerciants nouvinguts?
És complicat, hi ha comunitats més obertes que d’altres. Hi ha eixos que han fet un treball molt important, d’altres que intenten fer-lo i d’altres que tenen menys incidència. Des de la Fundació intentarem reforçar aquesta feina per aconseguir la màxima integració. Volem parlar amb els responsables dels diferents col·lectius, més que anar botiga per botiga, que és el que s’ha fet fins ara. També volem incorporar aquestes persones nouvingudes a la junta, sempre i quan es trobin les que siguin representatives dels seus sectors.
Alguns comerciants es queixen de l’estètica d’aquests establiments.
Els nous establiments estan agafant una altra imatge que ha de donar una mica de qualitat i canviar aquesta tendència que desmereixia les zones on estaven ubicats. Cada barri té la seva singularitat i unes característiques especials. Quan es comencen a fer clònics, amb l’aparició de gran marques, aquesta diferència d’estils desapareix. I això passa per exemple als centres comercials que vagis al que vagis sempre hi ha el mateix i el que et mou és que el tinguis a prop. Amb els nous comerços que estan apareixent tot això es perd perquè el comerciant nouvingut és una persona espavilada que sabrà com ha d’enfocar el seu negoci per tenir més atractiu.
Creu que hi ha equilibri entre les grans superfícies i el petit comerç a Barcelona?
Hi ha un fràgil equilibri, amb el perill de que es decanti amb noves autoritzacions de més metres quadrats per les grans superfícies. S’ha d’anar molt amb compte amb no trencar-lo. No es poden autoritzar més metres quadrats ni tampoc fer que el petit comerç obri els diumenges. La crisi econòmica també influeix en aquest equilibri i s’ha d’anar amb compte de no desestabilitzar-lo.
