Integrants d’una associació durant un procés de votació. Foto: CAB

Del segle XIX, en plena revolució industrial, al segle XXI, al bell mig d’una gran revolució digital. Aquest és el recorregut que presenta la història de les associacions de la ciutat i que ara, gràcies al primer estudi sobre el seu teixit, se n’han conegut les seves principals característiques actuals, fins ara desconegudes.

L’estudi, batejat amb el nom Panoràmic de les Associacions de Barcelona, que ha estat coordinat pel Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), assenyala que a la ciutat hi ha més de 4.600 associacions, una per cada 350 habitants. La xifra de ciutadans que participen en aquestes associacions és de 684.300 persones, és a dir, un 42% del total de barcelonins.

Un cop d’ull amb més profunditat a aquestes xifres permet veure com el 50% d’aquestes associacions agrupen fins a 90 persones associades, mentre que el 27% en tenen entre 91 i 250 i el 23% restant n’agrupen més de 250. L’estudi també conclou que gairebé la meitat d’aquestes persones tenen un alt nivell d’implicació en la seva entitat i una antiguitat que supera els 10 anys com a membres de ple dret.

MÉS DONES
Un altre fet rellevant que apunta el Panoràmic és la majoria femenina que forma les entitats, ja que el 56% de les persones que formen les entitats són dones, per sobre del 44% d’homes. La majoria femenina també és visible tant entre les persones voluntàries (el 60%), com en les persones remunerades (el 64%). En el cas de les juntes directives, aquest percentatge baixa fins al 51%, cosa que provoca que els autors de l’estudi convidin “a la reflexió sobre els criteris de diversitat que s’incorporen en el funcionament organitzatiu”.

Miquel Àngel Aragón, president del CAB, explica a aquesta publicació que l’estudi “ha permès per primera vegada conèixer de primera mà la realitat del teixit associatiu de la ciutat”, del qual, veient els resultats de l’informe, destaca “la seva fortalesa i la seva dimensió”. “El nivell participatiu dels ciutadans de Barcelona sobta quan s’explica a fora. Fins i tot sorprèn els polítics”, conclou Aragón.

Les Corts concentra només el 4% de les associacions

El districte de les Corts és el menys poblat de la ciutat i, lògicament, això es reflecteix en les xifres d’associacions. Així doncs, les Corts només concentra el 4% de les associacions que hi ha en el conjunt de la ciutat, quan, per exemple, a Gràcia o a Sants Montjuïc aquesta xifra és del 10%.

Tal com mostren les xifres de l’estudi Panoràmic, a les Corts hi ha aproximadament una associació per cada 434 habitants i la majoria d’elles es van constituir al llarg de la dècada dels noranta. Aquesta radiografia també assenyala que més de tres quartes parts de les entitats del districte tenen principalment fonts de finançament pròpies.

També cal destacar que l’àmbit territorial d’actuació d’aquestes associacions és, en general, el barri o la ciutat i que el barri del districte on hi ha un major nombre d’associacions és a les Corts. Per últim, cal apuntar que les associacions del districte fan un ús poc freqüent dels espais públics oberts, com places i jardins, i d’equipaments públics, com centres cívics o casals de barri.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram