L’element de pertinença es pot definir com “el conjunt de sentiments, percepcions, desitjos, necessitats, afectes, lligams, entre d’altres, que es van construint a partir de les experiències i de les pràctiques quotidianes desenvolupades per les persones o els grups en els espais de vida”.
D’acord amb aquesta definició, puc tenir l’orgull de dir que he sigut, soc i seré cortsenc. Actualment a les Corts desenvolupo les meves pràctiques quotidianes: treballar, comprar, passejar o relacionar-me. A més, entre els seus carrers he tingut les experiències vitals més significatives de la meva vida: el primer pas, la primera paraula, els amics, la família, conèixer la meva parella. Aquestes pràctiques han provocat uns sentiments que fan que sempre i per sempre tingui un lligam molt estret amb aquest districte.
Ara bé, val a dir que aquest sentiment no és meu exclusivament dins del grup de districte d’ERC, ja que si quelcom ens defineix i ens fa diferents d’altres és que la Mercè, l’Eli, el Josep Maria i el Jordi també se senten i es defineixen com a cortsencs i cortsenques.
I per què és important aquest sentiment? Perquè vivim i pensem per i en el districte, i en aquest primer mig mandat hem volgut transmetre el nostre coneixement, treball i amor per cadascun dels tres barris i pels veïns que els componen.
Abans he esmentat que el sentiment de pertinença es construeix d’acord amb les pràctiques quotidianes i experiències vitals produïdes en un determinat espai, és per això que l’espai públic, on es desenvolupen moltes d’aquestes pràctiques quotidianes i experiències vitals, és prioritari per aquest grup.
No es pot obviar que la pandèmia ha deixat l’espai públic tocat, ja que les interaccions en ell obligatòriament han hagut de baixar, però també ha demostrat la importància d’aconseguir una configuració de la ciutat amable i que faciliti l’apoderament de l’espai públic per part dels veïns i veïnes, els desplaçaments a peu i amb mitjans de transport nets i de qualitat.
Però no només és important la configuració urbanística i de mobilitat de l’espai públic, també cal donar importància a l’espai públic com a àmbit d’expressió i d’acció del veïnat i de les entitats. Cal que sigui un espai de llibertat on s’aconsegueixen les conquestes socials. Un espai públic com a espai d’ús social per ser utilitzat, per promoure les trobades, per l’enfortiment de les xarxes socials i de la producció d’activitats col·lectives. Un espai on, en definitiva, es fan visibles les entitats i la cultura del districte.
Des d’Esquerra Republicana hem presentat diverses iniciatives en aquests dos sentits. Des de les urbanístiques i de mobilitat com la reforma d’Av. Madrid, amb la construcció d’un carril bici i l’ampliació de voreres, passant també per disposar d’un transport públic de qualitat en aquesta mateixa via, l’ampliació de voreres a la Travessera de les Corts, el manteniment dels parcs i jardins del districte, la mobilitat en transport públic cap als instituts de Pedralbes, un millor enllumenat als nostres carrers, entre moltes d’altres.
A les iniciatives per fer de l’espai públic un lloc d’expressió, amb la presentació d’iniciatives com la col·laboració amb la Facultat de Belles Arts per dur als carrers la cultura que es respira a les seves aules, o la creació d’una comissió de festa major per valorar la feina i treballar conjuntament totes les entitats en una festa molt més gran i ambiciosa, que aplegui la totalitat dels veïns i veïnes de les Corts.
Des d’aquest grup, continuarem treballant el que resta de mandat, basant-nos en la mateixa filosofia, perquè cal ser ambiciós i que l’espai públic del districte sigui repensat en les seves dos vessants, urbanística i d’expressió.
I tot això ho vull, ho volem i ho hem d’aconseguir, perquè, com he dit, soc i em sento cortsenc i vull que els meus fills, nets i generacions futures, puguin dir amb orgull i amb sentit de pertinença a aquest fantàstic districte que ells també són i se senten CORTSENCS I CORTSENQUES.
per Mario Campelo, conseller portaveu d’ERC al districte de les Corts
