Entrevista a Isabel Rallo, la responsable del programa Alumni Solidari – ESADE.
Quan van iniciar aquest programa i amb quins objectius?
És un programa que ha tingut vuit edicions des del 2006. El pròxim 18 de novembre començarem la novena. Neix fruit de la petició d’antics alumnes que en molts casos s’acosten a l’escola per trobar un canal de comunicació que els permeti col·laborar en iniciatives solidàries, sempre partint dels seus propis coneixements. D’aquí que algunes persones de la junta directiva d’ESADE Alumni i el propi professorat d’Alumni iniciessin aquesta experiència que hem anat millorant en el decurs d’aquests anys en base a ‘prova/error’.
En què consisteix, exactament?
Posem en contacte ONG’s que tenen unes peticions molt concretes amb professionals especialitzats que els poden ajudar gràcies al coneixement assolit en la seva activitat professional, a l’experiència adquirida amb els anys i en base a tot allò que van aprendre a ESADE.
A quin tipus de peticions es refereix?
Es tracta de millorar el funcionament d’àrees vinculades a temes de gestió, màrqueting, finances, comunicació, recursos humans, fundraising, organització interna, comercialització de nous productes i serveis… Aquests professionals posen els seus coneixements al servei del tercer sector durant un curs acadèmic, des del mes d’octubre i fins al mes de maig i treballen en grup al servei d’una ONG acompanyant-los en la gestió de les àrees per a les quals han demanat ajut.
Casos d’èxit. Me’n relata algun?
Col·laborem amb una entitat que van impulsar pares de nens afectats per una malaltia. Són persones que van començar a treballar conjuntament per tal de buscar diferents maneres de millorar la qualitat de vida dels seus fills. Aquesta organització va començar de manera voluntària, amb el temps s’ha anat professionalitzant i ara té cinquanta persones en nòmina. Però no destina diners a contractar personal de recursos humans.
Tampoc és el seu objectiu…
Cert, és lògic que així sigui perquè la seva finalitat és ajudar els nens i nenes. Per tant prioritzen la contractació de fisioterapeutes, logopedes o psicòlegs. Però l’empresa mostra mancances. Què fan? Venen a nosaltres i ens demanen acompanyament i ajuda en els aspectes que una empresa de cinquanta treballadors necessita: formació, equilibri entre elements salarials interns i externs, plans d’avaluació…
I com ho reben?
Amb una actitud totalment integradora, acullen molt bé propostes i recomanacions dels nostres voluntaris. Arribat el moment, un equip d’antics alumnes amb coneixement sobre aquestes qüestions, es posa a disposició de l’ONG. Analitza quina és la situació, quines són les necessitats de l’organització, en detecta els punts febles i els forts, parla amb els seus treballadors, realitza un seguit d’entrevistes i, a partir d’aquí, l’equip especialitzat dissenya un pla específic per a l’organització en qüestió i ensenya els directius de l’entitat a treballar amb les eines que usaran un cop es retiri l’equip d’exalumnes d’ESADE.
Entenc que és bàsic, per tant, aquest període d’acompanyament.
Sí, és aquest curs sencer que comentava abans. Disposem de més d’un miler de voluntaris que ja han passat per aquesta experiència. Tots ells tenen en comú ser alumnes d’ESADE. Hi sumem la implicació de professors de la casa. Tots ells posen tots els mitjans a disposició de les organitzacions, formen part del consell assessor del projecte, decideixen quines accions s’han de portar a terme, quines millores s’introdueixen i quins canvis poden ser convenients en el futur. És un programa viu, que evoluciona, es fa entre tots i s’adapta a allò que demanen les ONG’s.
És un programa apte per a tot tipus d’organitzacions?
De fet, mirem de treballar per a entitats petites i mitjanes perquè pensem que són les que necessiten un major assessorament. A priori, semblaria que organitzacions potents com ‘Metges Sense Fronteres’ poden optar a ajuts que s’escapen a les entitats de barri. Penso que acabarem formant equips a mida de les necessitats de cada organització.
Algun col·lectiu cortsenc, entre els actuals?
Ara mateix col·laborem amb la Fundació RETO, de les Corts. Ens hem entrevistat amb ells, hem vist quina és la seva dimensió i necessitats i a partir d’aquest punt dissenyarem una estratègia adequada per a ells. Els oferirem un equip multidisciplinari de cinc o sis persones per tal que l’entitat sigui sostenible a llarg termini.
Quina és la motivació que decanta un voluntari per aquest programa?
Penso que sobretot se senten còmodes perquè l’única cosa que han de fer és aportar els seus coneixements en consultoria, màrqueting, processos de millora organitzativa… El primer motiu que ens donen els voluntaris és l’altruisme. Molts d’ells se senten en deute amb la societat i amb l’escola perquè la vida professional els ha anat molt bé. També se senten atrets pel perfil multidisciplinari dels voluntaris que participen en aquest programa. A ESADE poden treballar conjuntament gent jove i gent gran, persones contractades per una empresa i empresaris. Tot això significa una riquesa increïble!
Sona bé.
També els motiva el fet de treballar en un sector que no coneixen i que no sol obrir les seves portes al públic, com és el cas del tercer sector. És un àmbit on els professionals treballen per causes molt sensibles com poden ser els infants, les persones amb risc d’exclusió social, la pobresa… Aquest fet commou i convenç els nostres voluntaris que hi ha causes per les quals val la pena lluitar.
