Laura Pérez, la nova regidora del Districte de les Corts, ens rep quan acaba de complir 100 dies al càrrec. “La majoria de coses que veuen al despatx no són meves, encara no he tingut temps de fer-me’l meu”, comenta somrient. Un fet que evidencia que aquests primers tres mesos han estat intensos.
Com valora aquests primers tres mesos de feina al capdavant del Districte de les Corts?
Des d’un vessant personal, molt il·lusionants. Vaig tenir l’oportunitat d’escollir les Corts i em feia molta il·lusió poder-hi treballar per moltes raons, sobretot per les característiques del veïnat i les diferències entre els barris. Han estat tres mesos molt intensos. Hem rebut moltíssimes persones, algunes que no les havien rebut mai abans. I això és il·lusionant, per una banda, però també molt intens. Tenim molta feina per fer.
Vostè s’estrena en la política institucional, però ha estat l’escollida per liderar un dels districtes tradicionalment més còmodes. Suposo que això li dóna tranquil·litat…
Bé, en realitat les Corts té la fama de tranquil però també de ser el niu de proves a nivell de ciutat. A les Corts es fan moltes proves pilot i estudis que després serveixen per replicar a altres districtes. Per tant, aquí tens la responsabilitat de marcar camí en molts àmbits, com per exemple el Pla de Comunicació que ben aviat farem. Per tant, jo el veig com un districte estratègic.
Coneix bé la realitat de les Corts?
Sincerament, tenia por a desconèixer el districte, però cada dia que passa m’adono que el coneixia més del que em pensava. He viscut molt a prop sempre i, per tant, moltes coses no són noves. Potser el barri que desconec més és Pedralbes, però la resta ho tinc força per la mà.
Durant la darrera legislatura, persones de Barcelona en Comú, com Janet Sanz, es van mostrar molt crítiques amb la política de l’exregidor Vives. Què poden notar de diferent els veïns amb vostè de regidora?
La Janet Sanz coneixia molt més l’Antoni Vives que jo. Per tant, a mi fer aquesta comparació em resulta una mica complicat. En general, però, sí que crec que ja es pot notar un canvi d’estil, en tant que nosaltres posem molt més l’èmfasi en els processos, en com fem les coses i qui hi participa, i no tant en les mesures de despatx.
En el programa de la Festa Major que hem celebrat han desaparegut els textos institucionals presentant la festa. És una declaració d’intensions en aquest sentit? Tindrà un perfil més baix?
De vegades, per empoderar la ciutadania, i una comissió de festes que està treballant tot l’any perquè la Festa Major sigui un èxit, com a regidora has de fer un pas enrere. Jo no parlaria de perfil baix, sinó d’evitar copar els espais que té la ciutadania per fer sentir la seva veu. Li he de dir que la primera vegada que vaig veure el programa de la Festa Major de l’any passat em va espantar: era tan institucional i deia tan poc de les festes populars…
Entrant en matèria, un dels grans reptes que haurà d’afrontar gira entorn del Camp Nou, començant pels problemes de mobilitat. Augmentaran el transport públic com demanen els veïns?
Crec que ja hi ha certes accions que s’estan prenent des de l’Ajuntament que ens ajudaran a millorar aquest problema, com pot ser la xarxa ortogonal de bus o la connexió del tramvia per la Diagonal. Estic segura que tot això afavorirà que el trànsit en els dies de partit no es vegi tan afectat. Però cal ser conscients de la complexitat que significa que en un espai s’apropin 75.000 persones de mitjana cada partit. Hi ha problemàtiques que són de difícil solució, però treballarem per intentar millorar-les. No només en l’àmbit de la mobilitat, sinó en tota la resta.
Com?
Començant per crear un espai de participació amb els veïns, el Barça i la resta d’actors per poder tractar aquests temes i treballar conjuntament per assolir mesures concretes als entorns del Camp Nou.
Parlant dels entorns del Camp Nou, un altre tema preocupant és el de la prostitució al carrer. Vostès portaven en el seu programa abordar el problema. Què faran?
En primer lloc, fer una divisió entre el que és treball sexual i el que és explotació sexual. Crec que un dels errors de l’anterior govern era no fer aquesta diferenciació i tractar de la mateixa manera un cas i l’altre. En el primer, el que farem nosaltres és aturar la criminalització d’aquestes dones, començant per vetllar pels seus drets laborals. I en el segon cas farem una taula específica a nivell de ciutat per abordar un problema que és molt greu i que cal combatre amb molta serietat.
Un altre dels grans reptes és el projecte de la Colònia Castells. Quina és la seva posició al respecte? Què farà amb els veïns dels números 239 i 241 del carrer d’Entença que es volen quedar “a viure i morir” on han viscut sempre?
Efectivament, aquest és el gran repte que tenim a les Corts, el més important, i on posarem més esforços per reorientar-lo cap a una solució favorable per a tots i totes. Ara mateix, com vostè diu, el conflicte es troba amb els veïns dels blocs 239 i 241 d’Entença, amb els quals ja ens hem reunit. I jo li diria que la posició de voler-se quedar no està consensuada. És cert que hi ha una part de veïns que afirmen això, però una altra part no ho veuen així. Necessitem fer un mapa real de la situació i donar veu a tota aquesta gent afectada, que fins ara no ha estat protagonista.
Expliqui’s.
Més enllà de les reunions, el que ja hem fet nosaltres és iniciar un nou procés, que començarà de manera visible el dia 26 d’octubre, quan mantindrem la primera trobada amb els veïns i veïnes a la mateixa Colònia Castells o ben a prop per facilitar que hi vingui tothom. Amb aquesta convocatòria iniciarem un treball conjunt per explicitar la voluntat veïnal, detallar en quina situació ens trobem i arrencar un procés que acabarà amb una decisió que, òbviament, ara no sabem.
En aquesta decisió que evidentment encara no tenen presa, hi entra però la possibilitat d’aturar el projecte?
Hi entren totes les possibilitats, però el que cal és trobar un punt d’entesa entre tots els actors. No es tracta només d’una decisió de Districte, sinó de ciutat. Sigui com sigui, de moment no vull posar l’èmfasi en la decisió, sinó en el procés. No em vull avançar valorant el que és possible i el que no. Ara toca fer bé les coses i escoltar tothom, veïns i veïnes inclosos, que fins ara no s’havia fet.
Un altre pla important és el de la zona d’Europa-Anglesola. Fa mesos alguns veïns se’ns queixaven que tot avança més lentament del que voldrien. Què en pensa?
[Somriu]. És un comentari recurrent, jo també el feia. És la sensació que tot va lent. Pel que fa al nou equip de govern, hem necessitat uns mesos per adaptar-nos a la institució i començar a treballar, però crec que no estem anant més lents que altres governs quan han arrencat. El tema d’Europa-Anglesola és complex i requereix temps. Entenem les queixes dels veïns i ens agradaria tenir una solució al respecte, però ara mateix no és així. Estem en la fase d’anàlisi. Ara tenim un calendari de reunions que comencen aquest mateix mes i que esperem que doni fruits aviat.
Una altra qüestió que el districte arrossega des de fa molts anys és la construcció de la residència per a gent gran al carrer Benavent. Es farà en aquest mandat?
Nosaltres hi posarem tots els esforços perquè així sigui. Ja hem parlat amb la Generalitat, que és qui té la competència per fer-ho, i insistirem perquè es faci. A les Corts ens deuen alguns equipaments i no precisament secundaris. Aquest n’és un i jo faré tot el que estigui al meu abast perquè es materialitzi. Però, òbviament, no depèn només de mi.
Acabo preguntant-li pel petit comerç. Què té pensat fer per ajudar el sector?
Els objectius del nostre govern estan molt enfocats a promoure el producte de proximitat i el consum responsable. I, particularment, a les Corts crec que és molt interessant tota la potencialitat que tenim en relació amb Sants. Hem de connectar més els dos districtes i donar suport a les bones iniciatives dels eixos.
