Cada any moren al món uns 4 milions de persones per culpa de la contaminació. Són xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que posen de manifest que la contaminació atmosfèrica és un problema, i greu, que està sobre la taula. Tot i els intents polítics per reduir els nivells de pol·lució, la situació segueix sent preocupant i es troba lluny d’aconseguir la sostenibilitat.
L’OMS alerta que una vuitena part de les morts mundials que es produeixen cada any tenen relació directa amb la contaminació de l’aire, ja sigui a l’interior de les cases (4,3 milions estimats de morts) o ambiental (3,7 milions estimats de morts). Aquesta última és molt present a les grans ciutats i àrees metropolitanes. Les partícules i agents contaminants són substàncies molt nocives, ja que s’inhalen amb la respiració. S’ha comprovat que hi ha relació entre l’exposició a la pol·lució i les malalties cardiovasculars, el càncer i les malalties respiratòries.
Aquest és un problema que afecta, sobretot, els països d’ingressos baixos i mitjans a les regions de l’Àsia Sud-oriental i del Pacífic Occidental, però que en menor mesura també és ben present al nostre país. Segons diversos estudis europeus, a l’Estat hi ha unes 20.000 morts prematures per la contaminació de l’aire. Els ecologistes ja fa temps que avisen que aquest és un problema greu i que l’aire que respirem dista molt del que seria recomanable.
UN PROBLEMA PROPER
Un informe de l’organització Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire el 2012 revela que a tot Catalunya es van superar els valors anuals i diaris recomanats per l’OMS de diverses partícules contaminants, i en algunes estacions de mesura també els límits legals. De fet, les pitjors dades es van recollir a l’àrea de Barcelona.
La Comissió Europea ha elaborat una legislació que regula i estableix límits legals en els valors de concentració de diòxid de carboni, diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines en suspensió a l’aire (PM10 i PM2,5), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), les substàncies contaminants més presents a Catalunya. A banda de la regulació legal, l’OMS també marca uns límits, més exigents, sobre els nivells de contaminació de l’aire, en funció del que considera saludable.
A Barcelona hi ha diverses estacions que mesuren la qualitat de l’aire. En totes elles el 2012 es van superar els valors mitjans anuals recomanats de PM10 i PM2,5. Al districte de Les Corts n’hi ha 3: al Palau Reial, a la Torre Girona i a la Zona Universitària. Tot i que s’hi han recollit algunes dades negatives, com valors d’O3 superiors als recomanats per l’OMS (a Palau Reial), les mesures d’aquestes tres estacions no són tan alarmants com les que s’han recollit en altres punts de Barcelona. La major part de la contaminació és fruit de la concentració industrial i de trànsit rodat i marítim. Dos fenòmens que no són tan presents a Les Corts com en altres barris o a l’àrea metropolitana i al Baix Llobregat, dues de les zones més contaminades de tot el país.
Ecologistes en acció, a més, denuncia que actualment no existeix un pla d’actuació efectiu per reduir els nivells de contaminació a la zona, fet que consideren una “falta de compromís de les administracions catalanes”. La contaminació és ja un problema i, sobretot, una amenaça per al futur.
