Presideix un dels eixos comercials importants de la ciutat i que a més abarca dos districtes. Com afronten el 2013?
Jo em dono per satisfet si aquest 2013 és igual que l’any passat, després de quatre anys consecutius anant a la baixa. Les previsions apunten que almenys el primer semestre serà complicat, econòmicament parlant, però que després hi pot haver una situació de més calma.
Tot i així la situació econòmica no es presenta pas fàcil. Creu que la solució està aprop?
Almenys aquells que són responsables del disseny del funcionament econòmic s’han adonat de la situació. Sembla ser que els que manen han vist que no es pot ofegar més del compte. Perquè com més apretin, a pitjor aniran les coses: més empreses tancaran i més gent anirà al carrer.
Malgrat tot per molt que el sistema econòmic europeu estigui estudiat fins a l’últim número si el govern i els bancs no s’obren una mica més a la petita i mitjana empresa, continuarem estant en una espiral que és molt perillosa.
Si traslladem aquesta lectura al petit comerç, la situació s’agreuja.
Evidentment. El petit comerç és el baròmetre perfecte, en termes econòmics, del que està passant a major escala. Si la gent té alegria, la gent compra el que necessita i una mica més. Ara, però, ens trobem amb un fenòmen que feia anys que no es feia present: la població només compra allò que és estrictament necessari. En aquesta escala de valors durant aquest darrer any hi ha hagut una devallada de les vendes de fins el 25 per cent.
Concretament els comerços adherits a l’Eix Sants-Les Corts com han viscut aquest passat 2012?
Hem de tenir en compte que el petit comerç, el que abunda al nostre eix, es caracteritza per tenir una sola persona responsable de fer-ho tot. L’amo és a la vegada el treballador, el que porta els comptes, el que frega l’establiment, el que obre la porta i també qui la tanca. Aquest modus operandi té l’inconvenient que la persona en qüestió arriba a uns límits però també té l’avantatge de que, malgrat haver-se d’apretar el cinturó, les despeses també són més reduides.
Hi han hagut negocis que han tancat però també d’altres han decidit atrevir-se i obrir una botiga…
Així és. També n’hi ha que han obert i han hagut de tancar. Fer crèixer un negoci no és fàcil. Un pot tenir molt entusiasme i emprenedoria però no és qüestió d’omplir un local de sabates ni posar-se darrrere la barra d’un bar. Mantenir un negoci requereix una professionalització com en qualsevol altre ofici. Si no és així molt possiblement l’inversió feta anirà a norris perquè més enllà d’aixecar la reixa cada matí cal que entrin clients.
Aquesta setmana han començat les rebaixes. Quina és la valoració que en fa d’aquests primers dies?
Com que globalment la campanya de Nadal no va ser tant dolenta com es preveia però tampoc va ser un èxit, les rebaixes són l’època perfecta perquè els comerços puguin reduir estocs. En general aquesta primera setmana no ha anat malament però tampoc per tirar coets. En xifres absolutes enguany estem en un 5 per cent, general, menys que el 2012, quan també van ser més baixes que l’anterior.
Tot i la situació econòmica els comerços estan centrant tots els esforços, amb ofertes atractives per engrescar a la compra. A això s’hi suma el fet que molta gent espera a les rebaixes per comprar aquells complements o vestimenta que, en altres ocasions, haurien comprat per Nadal.
El govern de CiU, tant de la ciutat com de la Generalitat, defensen el model de comerç barceloní i català. Com es posiciona l’eix respecte a la liberalització horària?
Creiem que des del dilluns al matí al dissabte al vespre hi ha prou hores per anar a comprar. Si és liberalitzen els horaris els únics que en sortirien beneficiats serien els grans centres comercials. Si prospera la normativa d’obrir els diumenges, Barcelona es desertitzarà en qüestió d’establiments comercials. I no hi ha res més trist que una ciutat amb els carrers buits, sense activitat. I és que el comerç a més a més de la seva funció pròpia també actua d’agent socialitzador.
La liberalització d’horaris, doncs, seria un gran atac al comerç de proximitat que és el que no es podria permetre obrir els diumenges. Molts d’ells són negocis unipersonals que només tenen aquest dia per passar-lo en família i descansar.
Un dels problemes que vostè exposava fa un any a Línia Les Corts era la manca d’enllumenat. S’ha millorat?
Em consta que tècnics de l’Ajuntament han estat fent proves i estudis al llarg dels carrers. Tot i solucions puntuals, en general el problema persisteix al llarg del barri perquè tenim uns carrers que són estrets, com el Galileu, on no dóna sensació de seguretat passejar-hi a la nit. Tot i així la presència policial també ha augmentat. En línies generals l’estat dels barris ha anat millorant.
Tot i així cal fer millores puntuals per donar una millor imatge.
