La perspectiva, econòmicament parlant, pel proper 2013 no sembla ser positiva. Quins objectius es proposa el Districte per aquest any que ve?
El nostre objectiu segueix un pla molt definit tant a nivell de ciutat com de Districte. Són tres pilars molt clars: teixit social, crear riquesa i fer que la ciutat funcioni sent segura i mantenint-la en condicions adequades. Ara mateix, però, estem a l’espera de quins fons tindrem per fer-ho el millor possible i de quin recolzament tindrem per part de l’oposició. Si una cosa és clara és que a pitjor no podem anar. Crec que el 2013 serà un any de transició. És difícil que la ciutadania pugui aguantar un any més dur que aquest que acaba.
Començarem a sortir de la crisi?
Per part de l’Ajuntament de Barcelona farem el possible perquè així sigui. La ciutat és la porta de sortida de la crisi del país.
El consistori fa una aposta clara per les polítiques socials. L’eslògan podria ser “Menys pedres i més persones”. A nivell d’equipaments quins són els objectius del Districte?
Sempre es necessiten equipaments i si tinguéssim la possibilitat de fer-los, els faríem. En aquest sentit Barcelona ha estat una ciutat, històricament, malalta més del veure que no pas del viure. Sobre aquest fet vam detectar la clara necessitat de mirar què passava dins dels edificis. Un salt social per posar cara i nom als problemes de fons de la ciutat.
A Les Corts tenim el gran exemple de la Colònia Castells. La podem veure des de la perspectiva de tipus urbanístic o bé centrant-nos en els veïns. Quan nosaltres vam arribar al Districte ens vam trobar amb un projecte del tot empantanegat i ens va preocupar el patiment dels afectats els últims anys.
En quina situació es troben les obres de l’aparcament de Mulhacén amb l’avinguda Pedralbes?
Tot i que no és una de les prioritats del Districte era important poder tirar endavant aquest projecte per rehabilitar un espai que no estava en les seves millors condicions. Les obres s’estan executant amb total normalitat.
Pel que fa a les polítiques socials, recentment s’han obert dos menjadors socials al Districte. Les Corts és un dels districtes amb la renda més elevada. Ha notat la crisi?
Es veritat que Les Corts és, en general, un districte privilegiat dins de la ciutat de Barcelona. Aquest fet, però, no vol dir que no s’hi palpin els efectes més directes de la crisi. Només cal endinsar-se a les parròquies per veure que hi ha gent que ho passa realment malament. Tot i que la mitjana de la renda sigui satisfactòria no ens podem adormir perquè en els extrems de la balança hi ha gent amb necessitats extremes.
Al meu entendre la política té un fonament essencial que és que els que més poden córrer, han de donar la mà als que tenen dificultats. Si es deixen anar els uns als altres, la societat es trenca. Seria seguir una ideologia de dretes.
Recentment s’han repartit les Medalles d’Honor de la ciutat que reconeixen la tasca de cohesió social que duen a terme particulars i entitats. En el cas del Districte els premiats han estat el Mercat Municipal i el Club de Petanca…
Quan vam decidir quins eren els premiats, alguna gent ens deia que havíem escollit unes entitats ben estranyes per donar la Medalla. Al nostre entendre, però, creiem que la ciutat està feta de petites il·lusions. De gent que tot i no ser visible va treballant, poc a poc, per aportar el seu granet de sorra. Per molt que hi hagi grans institucions o polítics com nosaltres, si no hi ha pinya, si no hi ha gent que aspira a ser més del que és, res funciona. Per aquest motiu fa tants anys que es reparteixen les Medalles d’Honor, per agrair les petites tasques de la gent que permeten tirar endavant el conjunt. En aquest sentit són molt importants tant els paradistes del mercat com aquells que reuneixen una trentena de persones per jugar a petanca. Això vol dir que hi ha un grup que viatgen junts, fan equip i, per tant, el més important és que fan comunitat.
També és un estímul per aquells que poden pensar que la seva labor no està considerada…
Sempre dic que si dones un premi per una banda fas feliç a algú, reconeixes la seva tasca i per altra banda, poses el focus en un mode d’actuar davant la societat molt interessant i gratificant.
La dinamització del comerç de proximitat és una manera de fer cohesió social i ajudar als empresaris a afrontar la crisi. Des del Districte s’està impulsant algunes accions amb aquest objectiu?
Tot i que mirem de fer-ho, reconec que és molt fàcil dir que es fan campanyes per estimular el comerç. A la pràctica, però, resulta més complicat.
Actualment estem impulsant una campanya amb aquest objectiu. Es fan uns estudis tant al Mirall de Pedralbes com a Sant Ramon per conèixer quines són les febleses i de quina manera hi podem actuar. Una de les manques que té el sector és la modernització i la unió entre els diferents carrers per tal de compartir activitats centrades més en la formació i no tant en la promoció dels eixos.
Jo crec que una de les accions que més resultats pot oferir al comerç és treballar l’enllumenat. Les Corts, en aquest aspecte, acull un pla pilot que consisteix en il·luminar les voreres enlloc del vial i per sota de la copa dels arbres. Aquest gir dels fanals s’ha iniciat al carrer Galileu i permet als veïns passejar més tranquils i segurs arribades certes hores de la nit.
Comercialment, però, Les Corts té un tarannà ben diferent pels grans centres que hi ha.
Efectivament tant el Corte Inglés com l’Illa Diagonal o el Pedralbes Centre fan de Les Corts un districte especial al que també s’hi enganxen els equipaments universitaris i esportius més grans de la ciutat. Tenint en compte aquest context nosaltres el que volem és donar-li cohesió i coherència. Per nosaltres és fonamental que el Districte funcioni i que les diferències socials siguin el més petites possibles.
Amb aquest full de ruta clar, podem assegurar també que el diàleg entre els veïns i l’administració local és fluïd?
El diàleg podria ser més i millor. Tot i que hi ha entitats i sectors amb el que és generós n’hi ha d’altres, com les associacions juvenils, amb qui hauria de millorar. En aquest sentit els joves consideren que la nostra postura en alguns aspectes és excessivament rígida.
Un dels encontres amb ells va ser en el marc de la Festa Major i si alguna cosa positiva he de dir és que més enllà de la importància que li donen a les festes són persones amb una gran formació amb qui s’hi pot raonar. Tot i que es pot parlar amb ells de mil temes, si el diàleg no és fluïd és per culpa meva.
Antoni Vives és regidor del Districte de Les Corts i responsable de la cartera d’Hàbitat Urbà a l’Ajuntament de Barcelona. “Fer pinya” és la manera més exacta i entenedora per definir la seva manera de veure i entendre la política
