El regidor ens rep pocs dies després de les eleccions europees.
Comentem els resultats i el procés sobiranista, però sobretot parlem
de les Corts. I d’obres, un àmbit que, com diu ell, és el seu “altre barret”.
Recentment s’ha conegut el projecte de remodelació de la Plaça del Centre. Està satisfet amb la proposta final?
La veritat és que sí. És una proposta que recupera l’esperit de la plaça i que tracta l’espai urbà amb la cura necessària. Aquesta plaça ha estat històricament maltractada pel que va ser l’obertura de l’Avinguda Madrid i ara volem que els dos espais que queden tan separats guanyin potència respecte a la via.
Alguns veïns es queixen perquè diuen que són molts els que no s’han assabentat del que es farà i no han tingut veu en el procés...
Si fos un projecte de nou encuny, una pensada d’última hora, podria creure que potser és així. Però en aquest cas estem parlant d’un projecte que fa molts anys que s’arrossega i que ha estat debatut, presentat i finalment millorat amb alguna de les propostes que havien fet els mateixos veïns. Sempre deixes descontent algú i sóc molt respectuós amb les opinions de tothom, però no pateixo en aquest sentit.
Concretament, denuncien que s’implementaran carrils de cotxes per sobre de les voreres i que es tallaran arbres centenaris. Això serà així?
En primer lloc, cal dir que a la plaça hi ha aparcaments, i precisament un dels problemes que tenim avui dia és que l’entrada d’aquests aparcaments condiciona moltíssim l’espai. En aquest sentit, el que farem és endreçar tot això. I en el cas dels arbres, mai de la vida es faria el que em comentes, tot el contrari. Volem reintegrar la natura a la ciutat.
Uns altres veïns que es queixen són els que encara queden a la Colònia Castells, els quals demanen celeritat en els reallotjaments. Els pot confirmar que els blocs per reallotjar-los estaran a punt el 2015 com s’havia dit?
No, no els hi puc confirmar. Però vull recordar que hem estat molt transparents amb tothom. Quan vam arribar al govern de les Corts, la Colònia Castells era una veritable ferida oberta. Aleshores vam fer un pla, però ens hem trobat amb un agent fonamental que no l’hem triat nosaltres –l’Incasòl– que travessa dificultats. No hem estat de sort, però ara ja començaran les obres. Això sí, dubto que estiguin a punt el 2015.
Quina és la seva previsió?
Si comencen les obres ara a l’estiu, hem de comptar encara uns 18 o 20 mesos. Si hagués estat per mi, tot s’hauria fet d’una altra manera. Però vam heretar un procés molt complicat i ho hem intentat fer el millor que hem sabut.
Parlant d’obres, la reforma més important al districte serà, agradi o no, la del Camp Nou. Diversos col·lectius de les Corts l’han titllat d’ambigua i en reclamen més informació. Vostè en té la suficient per afirmar que serà bona per al districte?
Fins ara, crec que és lògic que el Barça hagi treballat de portes endins, perquè era una qüestió pròpia del club decidir si es feia o no la reforma. Dit això, cal tenir clar que ara per ara encara no hi ha projecte. Hi ha uns dibuixos i unes intencions que ara es comencen a sotmetre a l’Ajuntament de forma seriosa. Jo personalment m’he vist una vegada amb el president del Barça i les meves condicions són molt clares: el Camp Nou i tot el seu entorn s’ha d’obrir a les Corts. Tot el que es faci ha de ser a favor del barri, i em consta que el president Bartomeu vol exactament el mateix que jo.
Canviant de tema, trobaran un espai on poder ubicar la llar residència per a persones amb discapacitat?
Aquesta llar depèn de la Generalitat, però nosaltres estem intentant buscar alternatives a la ubicació inicial i, fins i tot, models diferents. Perquè si la Generalitat no pot tirar-ho endavant, hem d’estudiar si podem assumir nosaltres aquesta responsabilitat d’una manera o altra. No vull dir res més, perquè seria prometre en fals, però estem treballant per trobar una solució des de l’Ajuntament.
S’ha especulat que la futura ubicació es podria anunciar aquest mateix estiu…
Podria ser. Però, insisteixo, ara mateix no ho tenim solucionat i, per tant, prefereixo no avançar esdeveniments. Parlem del present, que ja és prou complex.
Parlem-ne. I fem-ho ara de comerç. Creu que s’està trencant l’equilibri entre les grans cadenes i el petit comerç?
Jo crec que, entre tots, hem de tornar a donar valor al comerç de proximitat. I això passa també per una reconversió del mateix comerç de proximitat. Hi ha molta feina per fer, però entre els botiguers, nosaltres i tots plegats ho tirarem endavant. Perquè és un comerç d’interès públic. No és el mateix un carrer ple de persianes tancades que un carrer amb les persianes aixecades.
Sembla que no s’acaba de trobar una solució per a la problemàtica dels horaris…
Bé, s’havia trobat una solució, s’havia arribat a un acord amb els eixos comercials, però algú l’ha dinamitat. Jo crec que tothom és conscient que no ens podem quedar com fins ara, perquè sinó el petit comerç està abocat a tancar. Estic en contra de la liberalització, però és evident que hem d’adaptar-nos als nous temps.
Ja per acabar, com valora els resultats de les recents eleccions europees a la ciutat?
En faig una valoració molt positiva, perquè els dos partits sobiranistes més importants hem augmentat en vots. L’èxit d’ERC és històric, i crec que, malgrat tot, els resultats de CiU són molt dignes.
Com creu que acabarà el procés sobiranista? Barcelona s’hi està implicant suficientment?
Seria impossible ser on som sense que Barcelona hagués assumit la seva responsabilitat en aquest procés. En els últims 35 anys s’havia pensat que tot això podia passar al marge de Barcelona. Aquest error l’ha comès moltes vegades el catalanisme polític de la postguerra. Per sort, avui la situació ens és favorable i això ajudarà al fet que el 9-N o una mica més enllà tot plegat acabi com ho ha de fer: amb la llibertat nacional. Per això em vaig posar a fer política amb 16 anys i per això avui en continuo fent.
