Han format part del paisatge urbà de la ciutat durant les darreres dècades d’història. Han donat un gran servei i una atenció personalitzada i propera, de vegades inexistent a les grans superfícies. I ara molts establiments emblemàtics de la ciutat estan en perill de desaparèixer per diverses raons, com la inviabilitat del seu negoci, la manca de successió o l’augment dels lloguers dels locals a causa de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) a finals d’any.

Per tal de capgirar aquesta situació, el govern municipal va presentar la setmana passada una bateria de mesures amb l’objectiu de “protegir i promocionar” aquests establiments antics. Entre d’altres, proposa la redacció d’un llistat de comerços emblemàtics de la ciutat –el consistori calcula que n’hi ha uns 400– per part d’una comissió especial i suspendre provisionalment les llicències d’obres i d’activitat per impedir actuacions que puguin transformar aquests locals o desmantellar la seva activitat. “El Pla vol garantir la conservació patrimonial i el valor comercial que exerceixen”, explica Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats.

UN PLA INSUFICIENT?

Per a l’Associació Establiments Emblemàtics aquesta mesura de govern “no soluciona res”, segons explica a Línia Les Corts Josep M. Roig, secretari de l’associació. “Portem tres anys denunciant la situació dels nostres comerços i el partit de govern ha passat del tema fins ara, quan la pressió mediàtica és més intensa”, afegeix Roig, que posa en valor l’existència d’aquests tipus d’establiments històrics.

Des d’Establiments Emblemàtics es demana a l’Ajuntament que aquestes botigues siguin declarades patrimoni de la ciutat i asseguren que el govern municipal “està més interessat en el negoci de les grans marques”, que són les que sovint ocupen els espais que deixen els comerços antics que han hagut de tancar, com la Llibreria Catalònia, la Llibreria Canuda o Joguines Monforte. Però la llista dels que estan en perill de tancar les seves vetustes portes, com el Colmado Quílez o el tèxtil El Indio, és encara més llarga.

Any 2015: la fi de la moratòria de la LAU

Els propietaris dels establiments emblemàtics de la ciutat tenen marcat aquest 2014 com l’any de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que dispara els lloguers d’aquests comerços. Molts d’ells no poden fer front a les noves tarifes que imposen els propietaris dels locals i es troben en risc de tancament.

La Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, permet extingir de cop tots els contractes de lloguer de locals comercials signats abans de l’any 1994. Aquesta llei, però, va introduir una moratòria de vint anys perquè tots els locals llogats abans del 1985 mantinguessin la renda antiga. El temps s’esgota i el degoteig de comerços històrics que corren perill o estan tancant no té aturador.

L’alarma social i la pressió dels comerciants està obligant l’Ajuntament a treballar per tal de frenar el desastre. Tanmateix, la problemàtica d’aquests comerços, a banda de la llei d’arrendaments, és també sovint la manca de successió o la inviabilitat del negoci. Uns elements que posen en perill la història comercial i la memòria de la ciutat de Barcelona.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram