Què va sentir quan li van proposar ser el pregoner de la Festa Major de les Corts?
Primerament vaig sentir un atac de responsabilitat. Parlo de responsabilitat perquè ser el pregoner és participar de la vida del barri, el lloc amb el qual Eduard Iniesta més connecta. És molt emocionant i em fa molta il·lusió.
Quina és la seva relació amb el districte de les Corts?
És on faig la meva vida. Tot i que sóc fill de l’Eixample, vaig ser adoptat per les Corts fa molts anys i ara també hi visc. És un barri que sempre m’ha atrapat molt, perquè et proporciona el que necessites. En el meu cas, em dóna tranquil·litat i afavoreix el meu món artístic i familiar.
Com l’inspira les Corts?
Aquest no és un barri tan diferent de la resta, però acull espais magnífics que conviden a passejar i relaxar-se, com el carrer Déu i Mata, els voltants de la plaça Concòrdia o el parc de la Maternitat, el qual sovintejo bastant. Allà és on veig les conductes de les persones i m’inspiro. Les Corts és un barri que et permet volar, en aquest sentit.
És de suposar que vostè ja ha viscut unes quantes edicions de la Festa Major de les Corts. Podria explicar alguna vivència o record especial de la mateixa?
La meva família i jo vivim a prop de la plaça de Can Rosés, on cada any es fan activitats per a la festa. Nosaltres hi anem sempre, i quan tornem a casa ens adormim amb la música de fons. Aquest ambient sempre m’ha agradat molt. Tot i que també destaco els gegants o els castellers. Nosaltres vivim la festa en tots els aspectes.
La música és un element fonamental de la festa. Què creu que pot aportar un músic com vostè a la Festa Major de les Corts?
Tot i que la meva música és més de concert i no tan festiva com la que fan altres artistes que vénen a la festa, com a ciutadà puc col·laborar a millorar l’ambient festiu i tradicional que viu les Corts. Per la seva banda, els músics que vénen a tocar a la Festa Major de les Corts ho fan molt bé.
Eduard Iniesta es va llicenciar en Dret, però a la mateixa vegada és un músic capaç de tocar més de 40 instruments de corda de tot el Mediterrani. Una personalitat certament polièdrica…
Justament jo m’he alimentat d’aquesta polièdria. La meva vida m’ha portat a col·laborar amb molts artistes, aspecte que ha aportat molt de caràcter a les meves obres i composicions. Bec de moltes fonts diferents. La grandesa de la música és que et permet canviar de paper i d’estil, i jo em considero musicalment eclèctic. Això, que pot arribar a ser un obstacle per a més d’una persona, per a mi és una virtut.
El seu últim treball musical (Escampa la boira) parla d’esperança i positivisme, potser dues idees molt necessàries en els últims temps…
Com a societat hem passat molts obstacles i encara els estem passant. Aquest treball és positiu, ja que intento donar sentit a ‘escampar la boira’, el que jo considero com dissipar els problemes i tot allò que ens angoixa.
Ja per acabar, podria donar unes pistes del pregó que està preparant? Què dirà Eduard Iniesta als cortsencs?
[Riu] Encara ho estic preparant. El que vull és mostrar com visc personalment les Corts, que és el lloc on m’inspiro, on l’Eduard Iniesta és l’Eduard Iniesta. Per a mi és molt important, perquè quan transmets una idea també vols que la gent escolti i hi reflexioni.
