Antoni Vives, regidor de les Corts, ens rep quan falten menys de dos mesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que han marcat una legislatura que, diu, ha permès que el districte hagi fet “un pas endavant”. Parla sobretot d’urbanisme però també d’altres reptes, com la prostitució.
Entrem a la recta final del mandat. Està satisfet d’aquests 4 anys al capdavant del Districte de les Corts?
Molt satisfet. I ho dic de debò. En primer lloc perquè sembla que hem trobat la manera de fer avançar el districte. Quan vam arribar vam identificar uns punts d’actuació importants per revitalitzar-lo i problemes a resoldre, sobretot urbanístics. I ens hi vam posar i ens n’hem sortit. I, en segon lloc, perquè des d’un punt de vista humà he comptat amb un equip fabulós. Per tant, personalment el balanç és molt positiu i crec que, a nivell col·lectiu, les Corts ha fet un pas endavant també important.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
I tant! Clar que sí.
Em pot posar algun exemple?
Segurament hauria treballat encara amb més profunditat acords amb els grups de l’oposició. Perquè l’èxit aconseguit, per exemple, en el cas de la Colònia Castells, ha estat possible perquè entre tots vam decidir que no miràvem enrere, sinó que ho fèiem només endavant per resoldre el problema.
Precisament aquest projecte de la Colònia Castells fa poc que s’ha reactivat, però els veïns dels números 239 i 241 del carrer d’Entença diuen que es volen quedar “a viure i morir” on han viscut “tota la vida”. Què els pot dir?
El que els vaig dir quan els vaig anar a veure i el que dic contínuament en públic. Si haguéssim pogut fer-ho en el seu moment, nosaltres hauríem aturat tot el pla de la Colònia Castells, perquè creiem que respon a criteris de transformació urbanística del passat. Però és cert que, en la situació que ens el vam trobar i en la que estem ara, el millor que podíem fer és acabar amb tot aquest procés ràpidament. Qualsevol alteració seria encara més dolorosa per als veïns, perquè es reobriria el meló de la negociació amb la propietat i els deixaria en una situació encara més precària. Amb tot, hem de mirar cap endavant. De fet, ja tenim els pisos per reallotjar-los a punt d’acabar.
Ells diuen que aquests habitatges són “més petits i manifestament pitjors” que els seus actuals…
Jo no ho veig així. Aquests pisos estan ben fets i estan molt ben ubicats. Aquests veïns només es mouran uns metres del lloc on estan vivint. Crec que quan hi vagin a viure reaccionaran com qualsevol persona que estrena un pis nou: de manera positiva. Dit això, entenc perfectament la sensació d’incertesa i de dolor que experimenten ara. Només faltaria.
Qui segur que es beneficiarà d’aquest pla urbanístic és l’Escola d’Educació Especial Paideia, que finalment s’instal·larà en un solar de la zona…
Sí, i crec que és una veritable operació d’èxit basada en una estratègia a llarg termini. La ubicació final no ha estat producte de la improvisació. Feia temps que hi treballàvem i finalment ha pogut tirar endavant.
Si feia tant temps que ho tenien pensat, per què van tardar tant a fer pública la ubicació del futur edifici?
Perquè una cosa és que ho tinguéssim pensat i l’altra és que vulguem vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat. Les transformacions urbanístiques, les compensacions, les negociacions i, fins i tot, els suports d’altres formacions polítiques fan que hagis de gestionar amb molta cura aquestes qüestions. I com que no he estat aquí per penjar-me medalles, sinó per fer que les coses passin, vaig preferir informar-ne quan tot estigués ben lligat.
Un altre pla urbanístic important ha estat i és el de la zona d’Europa-Anglesola. Alguns veïns es queixen que tot avança més lentament del que voldrien. Què en pensa?
Que hem passat d’un ermot a tenir una de les promocions d’habitatge més dinàmiques i que han funcionat més ràpid a Barcelona en els últims dos anys i mig. I això ha estat possible per la gestió del Districte, per la col·laboració de l’oposició i pels inversors, que han decidit tirar endavant els habitatges. El més important és que aquell solar absolutament aturat és, en aquests moments, un projecte real de millora de la ciutat i a favor dels veïns. Això és el que compta.
Aquests últims anys també seran recordats per la incertesa que es va generar al voltant del futur Camp Nou. Finalment es remodelarà l’estadi existent i, a més, sembla que el Barça comença a obrir-se al barri. És suficient?
En primer lloc, és una gran notícia que el Camp Nou es quedi al barri de les Corts. El que hem d’aconseguir ara és que la simbiosi entre el Barça i el barri sigui cada vegada més gran. La voluntat hi és. De fet, les obres que s’han fet al voltant del camp, com bé diu vostè, van en aquesta línia. Però és clar que es pot fer més. Hem d’aconseguir que sigui un parc obert perquè els veïns puguin gaudir dels seus entorns.
Vostè em deia, fa un any i mig, que no estaria satisfet fins que no veiés la tanca que envolta el recinte a terra. Creu que s’aconseguirà?
N’estic segur, perquè en tots els plans que tenim i que estem treballant amb el club es contempla aquesta possibilitat.
Parlant dels entorns del Camp Nou, sembla que la prostitució al carrer s’ha aconseguit reduir però no eradicar. Han fet tot el que podien per combatre-ho?
Hem fet molt. De fet, el tractament de la prostitució a les Corts ha esdevingut una mena de paradigma en el conjunt de la ciutat. I ens hem basat en una combinació de tres elements molt importants: pressió contra els proxenetes a nivell policial, acció social per ajudar les dones que s’hi veuen abocades i conscienciació adreçada als clients. Tot plegat ha permès un nivell de reducció de la problemàtica molt alt. Mai no estarem satisfets mentre hi hagi una sola persona explotada, però creiem que el balanç de la feina feta és una bona notícia.
Una altra bona notícia ha estat la represa de l’L9 de metro, de la qual el tram entre la zona universitària i l’aeroport entrarà en funcionament l’any que ve…
Sí, perquè és necessària per relligar la banda perimetral de la ciutat i a nosaltres ens enganxa de ple. Era una demanda important i estem contents, evidentment.
Una altra demanda tradicional dels veïns del districte, sobretot de Pedralbes, és la de més equipaments. Diuen que aquest barri s’havia oblidat en el passat. Ho comparteix?
Bé, la inversió pública ha d’anar allà on més falta fa. I és evident que el poder adquisitiu del barri del qual em parla és molt elevat. Però també és cert que aquests veïns, que paguen impostos per redistribuir la riquesa però també perquè això serveixi per millorar el seu entorn, tenien motius per queixar-se. Hi havia espais públics i serveis que necessitaven una repassada i això és el que hem fet.
També han apostat fort per la cultura. Han obtingut els resultats que esperaven?
En general, sí. La cultura, a les Corts, mai no havia estat valorada com un element fonamental del districte. Nosaltres ho hem fet, perquè comptàvem amb el patrimoni per fer-ho, i hem intentat lligar l’alta cultura amb la nova cultura popular. I crec que ens n’hem sortit bé.
