“El menjar no es llença”. Aquesta frase que tantes vegades han dit els pares als fills no té aplicació a la vida real. I és que, tal com mostren les xifres, el malbaratament alimentari és un problema greu d’abast mundial que Catalunya i Barcelona també pateixen.
Un estudi fet l’any 2011 per la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, va determinar que cada any 1.300 milions de tones de menjar -un terç de la producció mundial- es perden o malbaraten. En el cas de Catalunya, ja que per Barcelona en concret no existeixen dades, segons un estudi fet el 2011 per l’Agència Catalana de Residus i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es descarten 1,18 milions de tones d’aliments en forma de residus alimentaris. Aquesta xifra es reparteix entre 262.471 tones de malbaratament -un 58% corresponen a les llars- i 920.578 tones de residus alimentaris inevitables. Si mirem l’equivalència per persona, correspondria a 35 quilos per ciutadà a l’any.
Aquesta xifra, però, només fa referència als residus a les llars, la restauració i l’hostaleria i la distribució al detall. Si aquí s’hi afegeix l’agricultura, la indústria de la transformació i la distribució a gran escala, es calcula -només es tracta d’una estimació- que es podria parlar de 750.000 tones malbaratades i de 100 quilos per persona a l’any.
Paco Muñoz, tècnic de l’Oficina de Medi Ambient de la UAB, afirma que “la situació és greu” i considera que cal prendre mesures per revertir el problema. Una de les propostes que fa és apostar “per mesures fiscals que premiïn o castiguin, sempre fent-se servir amb molt de compte, si es llença més o menys menjar”. Muñoz també creu que és molt important “aprofundir en campanyes de sensibilització i recuperar el valor dels aliments a les escoles”.
Qui precisament realitza aquestes tasques és la Plataforma Aprofitem els Aliments, que el passat novembre va organitzar el Gran Dinar, un àpat gratuït i obert al públic fet amb aliments reaprofitats que es va fer a la plaça dels Àngels. La presidenta de la plataforma, Gaby Susanna, explica que “la gent no és conscient del malbaratament d’aliments que hi ha”. Tot i això, remarca que cada vegada es parla més del problema i destaca que després del Gran Dinar “ens han trucat des de Mercabarna i diferents entitats amb ganes de treballar plegats”.
XERRADES INFORMATIVES
Qui juga un paper fonamental en la batalla contra el malbaratament i en fer arribar menjar a aquelles famílies que viuen dificultats econòmiques és el Banc dels Aliments. L’entitat lluita contra el malbaratament i fa durant tot l’any una important tasca social gràcies a la recollida d’aliments que després reparteix a aquelles famílies que no tenen garantida una alimentació adequada.
Un cop a l’any celebra el Gran Recapte d’Aliments, que en la seva última edició va recollir més de quatre milions i mig de quilos de menjar. Anna González, la seva cap d’Estudis i Assessorament, explica que “la meta del Banc dels Aliments hauria de ser desaparèixer, però no et puc dir si ho aconseguirem perquè dos de cada deu catalans viuen sota el llindar de la pobresa”.
Ara l’entitat ha començat un cicle de xerrades sobre el malbaratament alimentari, els seus orígens i com evitar-lo. El passat dilluns 2 de març es va celebrar la primera a la biblioteca Joan Maragall de Sarrià-Sant Gervasi, dijous passat se’n va fer una a la biblioteca Francesc Candel, a la Marina, i ahir una a la biblioteca Fort Pienc. El 25 de març se’n farà una a la biblioteca Nou Barris i el 14 d’abril a la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz.
