El passat 7 de juliol l’alcaldessa Ada Colau es queixava que al seu equip de govern no se li estaven donant “ni els 100 dies de gràcia”. Ara els 100 dies ja han passat i toca fer balanç d’aquest primer tram del mandat.
Encara és d’hora per saber quins seran els efectes envers la ciutat de l’arribada de Barcelona en Comú a l’alcaldia però, de moment, aquests tres mesos han donat per molt. Colau ha volgut implantar una nova forma de governar, tal com va prometre durant la campanya. La “nova política”, que segons el nou govern ha significat “posar les institucions al servei de les persones”, ha suposat una clara aposta per focalitzar l’agenda política en les qüestions socials.
Només arrencar el mandat, Colau va anar a Nou Barris a interessar-se per un desnonament. Durant la primera setmana de govern va augmentar un fons per a l’alimentació infantil i va reactivar la Comissió Mixta de Prevenció de Desnonaments. Unes decisions que des d’un primer moment van deixar clares les prioritats de la nova alcaldessa i que recentment han suposat la modificació del pressupost de 2015 per destinar 96 milions a polítiques socials i a la millora d’equipaments i de l’espai públic. L’objectiu de Colau és clar: reduir les desigualtats entre barris.
Aquestes qüestions, igual que les multes a dotze bancs per mantenir pisos buits durant més de dos anys, han tingut bona acollida i no han generat polèmica, tot i que cal apuntar que l’observatori DESC va fer un toc d’atenció a Colau sobre la ILP contra els desnonaments que es va reconduir en una reunió posterior amb el mateix obervatori i també la PAH.
MORATÒRIA HOTELERA
Un dels grans cavalls de batalla del mandat és el turisme. El govern va entrar amb força en aquesta qüestió i la polèmica va tardar poc a esclatar. Ho deia el seu programa i, menys de 20 després d’accedir a l’alcaldia, Colau va suspendre les concessions de llicències a allotjaments turístics a tota la ciutat durant un any.
Estava clar que la decisió portaria polèmica i així ha estat. Tots els grups municipals, a excepció de la CUP, van forçar fa uns dies la celebració d’una comissió extraordinària que acabarà provocant un aixecament parcial de la mesura en funció d’uns informes que encarregarà la comissió d’Economia i Hisenda. La moratòria no s’aplicarà en aquells barris que no hi ha saturació turística. Les crítiques li havien arribat de tots els partits i Trias ja parla “d’un govern que bàsicament es fa selfies”. A més, segons ha dit la líder de Ciutadans, Carina Mejías, 18 dels 41 hotels afectats ja han emprès mesures legals.
TOP MANTA, AMI…
Les altres qüestions que han marcat aquests primers 100 dies són múltiples i variades. Dues de les que han generat més soroll mediàtic han estat la gestió del top manta i el debat sobre l’ingrés de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Sobre la primera qüestió, ha quedat palès que la indeterminació amb una problemàtica d’aquest tipus pot provocar que la situació s’enquisti. Aquí cal afegir-hi l’enuig de la Guàrdia Urbana i dels comerciants, dos actors implicats en la qüestió i que han manifestat el seu descontentament amb el govern, el qual estudia com encarar el repte.
D’altra banda, l’ingrés a l’AMI, a petició de CiU, ERC i la CUP, no va tirar endavant a causa de l’abstenció dels 11 regidors de Barcelona en Comú. El ple extraordinari del set de setembre va oficialitzar el que el partit ja havia anunciat que faria, però Colau va deixar clar que el tema es tractarà de manera més “calmada” després del 27S.
La llista és llarga i aquests 100 dies també han servit per a una rebaixa de sous dels membres del govern, per perllongar el compromís amb el Mobile World Congress, per anunciar una revisió del nomenclàtor, les escultures i la iconografia monàrquica de la ciutat, per reclamar el deute a la Generalitat, per aturar diversos projectes de CiU (la xarxa de busos, els jocs olímpics d’hivern o el pla de la rambla, entre altres) o la rapidesa en la reacció per liderar la xarxa de ciutats refugi per acollir sirians que fugen de la guerra.
