Laia Estrada, a l’Espai Línia: “Cal una renda bàsica universal de 900 euros que garanteixi una vida digna”

Fa uns anys, el magnat estatunidenc Warren Buffett va reconèixer obertament que hi ha una guerra de classes i que l’estan guanyant els rics. Això és el que precisament ha reiterat una vegada i una altra la candidata de la CUP a les eleccions del 12 de maig al Parlament, Laia Estrada, en un acte celebrat aquest matí a l’Espai Línia emmarcat en el cicle de conferències polítiques de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social amb els candidats de les principals formacions.

Estrada ha arrencat la seva intervenció amb la proposta d’una renda bàsica universal de 900 euros. “En volem una que garanteixi una vida digna”, ha afirmat la candidata de la CUP, que considera que aquesta mesura beneficiaria el 90% de la població catalana i gravaria les rendes més altes. “Hi ha experiències similars a altres països”, ha recalcat. Si bé és cert que és no era la primera vegada que els cupaires parlen de la renda bàsica universal, avui n’han precisat la quantitat. La idea dels anticapitalistes és que es financi a partir de l’IRPF, amb un únic tram del 49%. Ara bé, com que aquest impost és competència de l’Estat, proposen que a Catalunya es faci a partir de canvis en els impostos de successions o de patrimoni.

A través d’aquesta promesa, la CUP vol obrir via per reduir les desigualtats al país. “La bretxa entre rics i pobres és cada cop més gran”, ha alertat la candidata. En aquest sentit, Estrada critica que s’està portant a terme una gestió dels recursos “perquè una minoria visqui millor”.

“Esmena” a les polítiques actuals

Aquesta ha estat la principal proposta que la cupaire ha llençat a les entitats del Tercer Sector presents a la conferència, tot i que el discurs d’Estrada ha pivotat sobre els canvis “necessaris” en les polítiques d’habitatge, salut i educació. De fet, la candidata de l’esquerra independentista ha dit que la CUP vol fer una “esmena” a les polítiques socials desplegades fins ara.

Més en concret, Estrada ha assegurat que cal ampliar el parc públic d’habitatge a través de l’expropiació dels pisos buits –pagant un preu “just”, segons ha dit–, que ha xifrat en uns 400.000 a tota Catalunya. Seguint amb matèria d’habitatge, la cupaire ha plantejat que els contractes de lloguer siguin “indefinits” i que la llei garanteixi que els ciutadans no hagin de dedicar més d’un 30% a pagar un habitatge. “Tenir casa no pot ser un privilegi”, ha expressat.

Empreses públiques com a solució

En matèria d’energies, gestió de l’aigua i alimentació, Estrada ha argumentat que les problemàtiques que afecten aquests àmbits es podrien resoldre a través de la creació d’empreses públiques. Pel que fa al subministrament energètic, la cupaire ha plantejat la possibilitat de crear una companyia pública que controli la producció energètica i la seva comercialització. En aquesta línia s’ha pronunciat respecte a l’aigua, tot recordant que als municipis on la seva gestió està municipalitzada els consumidors paguen menys. Per tot plegat, la candidata aposta per facilitar la municipalització de la gestió d’aquest recurs.

Estrada també ha volgut fer un incís per denunciar que el turisme consumeix una alta quantitat d’aigua, i ha lamentat que el Govern hagi prioritzat, en alguns moments recents, els usos turístics als agrícoles. En aquest punt, la candidata ha recordat una conversa que va mantenir recentment amb una pagesa: “Si no hi ha aigua per tenir aliments, ens haurem de menjar els turistes”, ha recordat Estrada que li va dir aquesta persona. Tot un símil amb el qual la cupaire ha expressat la necessitat de “democratitzar” la gestió de l’aigua.

En el cas de l’alimentació, Estrada ha estat contundent a l’hora de dir que les rendes més baixes estan menjant “merda” –cita literal– processada que compren més barata als supermercats pel fet que no poden omplir degudament la seva cistella per l’augment dels preus. Sobre això, Estrada ha plantejat controlar el preu dels aliments i ha afirmat que caldria explorar la constitució d’una empresa de distribució catalana que eviti els abusos de les grans companyies sobre els petits productors.

Reforç a la salut i l’educació

Sigui com sigui, el discurs d’Estrada ha estat centrat en les esmenes a l’actual sistema. “Aspirem a fer canvis profunds per beneficiar la ciutadania”, ha promès la candidata. Aquesta màxima ha amarat tota la seva intervenció, tant la part durant la qual ha explicat el programa de la CUP per al 12M com a l’hora de respondre les entitats del Tercer Sector. “Són les rendes baixes les que pateixen més el desmantellament dels serveis públics”, ha alertat.

Sobre aquesta qüestió, la cupaire ha tret a col·lació la situació d’alguns CAP catalans, que segons diu estan en situació límit. “Cal enfortir-los i reduir llistes d’espera”, ha reblat, ja que, com ha assenyalat, “sempre acaben rebent els mateixos”, en clara al·lusió a les rendes baixes. Al fil d’això, la candidata ha reivindicat que tots els CAP tinguin serveis de pediatria per evitar que les famílies s’hagin de desplaçar lluny, cap als centres sanitaris que han centralitzat aquest servei. En matèria de salut i cures, Estrada també ha expressat que cal fer més places públiques de residències de gent gran, mentre que en l’àmbit de l’educació, la candidata ha assenyalat l’escola concertada com “la principal causa” de la segregació escolar i ha reivindicat un descens de les ràtios per oferir una millor educació als alumnes.

Estrada també ha reservat un espai del seu discurs per parlar sobre drets laborals, aprofitant que ahir va ser el primer de maig, dia del treballador. En aquest sentit, ha tornat a reclamar, tal com va fer aquest dimecres, una reducció de la jornada laboral fins a les 30 hores. “Hem de treballar totes per treballar menys”, ha argumentat.

Contra les “col·locacions a dit”

Ha estat en el moment de les preguntes de les entitats del Tercer Sector que la candidata de la CUP ha mostrat “honestedat”, tal com han expressat alguns dels membres de les associacions presents, a l’hora de respondre. I és que Estrada ha estat preguntada per qüestions relacionades amb els drets de la infància, el càncer, l’emancipació juvenil, la població autista o els menors migrants no acompanyats i, en alguns d’aquests àmbits, ha reconegut no tenir propostes concretes, tot i que ha recordat que el programa que presenta la seva formació –basat, com hem dit, en canvis radicals en les polítiques d’habitatge, salut, educació i la renda bàsica universal– té una forta incidència en cadascuna d’aquestes qüestions.

Al fil de tot això, Estrada ha aprofitat els últims minuts de la seva intervenció per reivindicar que els serveis públics no poden ser gestionats d’una manera “mercantilista” i que cal trobar el que ha descrit com un “model híbrid” perquè tots els alts càrrecs de les administracions –dels quals depèn la posada en marxa de moltes polítiques socials– puguin ser experts en la matèria i no simples persones d’un partit “col·locades a dit”.