L’equip cortsenc celebra el seu ascens a Primera. Foto: AE Les Corts-UBAE
“Mentre repassava fotos de gairebé tota una vida a la pista, se’m posava la pell de gallina. És que és molt fort… Vaig començar al club amb 6 anys i acabem de pujar a la màxima categoria… Soc incapaç de trobar les paraules precises per descriure com em sento”, confessa Sílvia Oller (Barcelona, 1994), capitana de l’AE Les Corts-UBAE, l’endemà de l’històric ascens a Primera Divisió. No han passat ni 24 hores de la fita, des que l’equip, campió del grup 2 de Segona Divisió, vencés per 2-6 el CD Chiloeches, campió del 4, i la barcelonina continua en un núvol. Ho estarà molt de temps.
Oller guardarà sempre al cor el que va viure el dissabte 20 de maig de 2023 a Chiloeches, un municipi de Guadalajara amb gairebé 3.900 habitants i, sobretot, l’alegria al seu voltant després del final del matx. Es queda amb la cara de felicitat i l’emoció de les companyes: “Algunes ploraven. Eren llàgrimes de recompensa d’un llarg camí. Encara no som conscients d’haver assolit l’objectiu que ens vam marcar al principi de curs”.
És un èxit d’autor, de sentiment de pertinença i fidelitat, perquè més de la meitat de l’equip no ha jugat a cap altre club de futbol sala que no sigui l’AE Les Corts-UBAE, com la capitana. Totes fa força anys que en formen part. “El grup humà és pura màgia i estem unides pel compromís, la passió i la persistència. Hem fet un pas endavant competint i en solidesa, i hem superat moltes dificultats”, reivindica.
Sempre agraïda a qui l’ajuda, Oller vol fer partícip de l’ascens a Primera Divisió a aquelles jugadores amb qui va coincidir quan va tornar a l’entitat, amb 14 anys i després de dos com a basquetbolista al Joventut Les Corts i el CBF Sarrià. Es va incorporar al primer equip i compartia vestidor amb companyes més grans i experimentades. Algunes són ara grans amigues. “Els he insistit que també són responsables d’aquest èxit perquè elles van començar a crear i fer créixer el futbol sala al club, i van encetar aquesta meravellosa història”, adverteix l’entrevistada, que vol fer menció especial a tres esportistes, Sara Abelló, Eli Cobartera i Mar Bujons, i a l’entrenador, Xavi Peradalta.
Les dificultats
Per a Oller és el seu quart ascens. Èxits que expliquen les dificultats que han hagut de vèncer. Quan va aterrar amb les grans, el grup competia a Primera Catalana. Després van pujar a Divisió d’Honor, i, anys més tard, a Segona Divisió, on van competir fins que l’equip es va desfer. “Vam tenir sort que el sènior B pugés a Divisió d’Honor i les dues o tres de la primera plantilla que ens vam quedar al club vam incorporar-nos al grup, que es va convertir en l’únic sènior”, rememora. Més endavant, aquell equip assoliria una plaça a Segona Divisió perquè era líder quan es va suspendre (i ja no es va reprendre) la temporada per la covid, i ara, en la seva tercera temporada a la categoria de plata, acaba de guanyar-se un lloc a l’elit.
“El meu paper ha estat mantenir cohesionat un grup molt jove i que valoressin el creixement de la secció. Fa anys les jugadores ens havíem de pagar els viatges i organitzar festes per guanyar diners. Ara el club assumeix els viatges i l’organització. Ha apostat fort per nosaltres i la cosa ha sortit molt bé”, celebra.
“Per a mi ser mamut [el símbol del club] és un orgull. Quan creixes i no marxes d’un lloc és perquè t’hi sents a gust, estimada i valorada. M’omple que s’aposti pel futbol sala femení i que les nenes de la base ens vinguin a veure. Es nota que m’estimo la família mamut?”, conclou Oller.
