Badosa ha guanyat a Indian Wells. Foto: J.Wickerham/BNP Paribas Open)
Les expectatives poden destrossar carreres esportives i el més greu, persones. Quan, amb 17 anys i després de guanyar Roland Garros júnior, molta gent va començar a parlar del seu futur gloriós, Paula Badosa (Nova York, 1997) no disposava ni de l’experiència ni les eines necessàries per gestionar la pressió ni els castells a l’aire.
“Es van crear expectatives irreals sobre mi, i em vaig trencar”, reconeixia la tenista del Reial Club de Tenis Barcelona a mitjans de novembre de 2019 a Sergio Heredia, en la seva secció Volta i volta, de La Vanguardia. Havia patit depressió i ansietat, i es va veure obligada a desaparèixer de les competicions. Necessitava trobar-se i ajuda, i va trucar Xavier Budó perquè l’entrenés i guiés. Junts van veure la llum.
“Per sort queda molt poc d’aquella Paula. Només la mateixa il·lusió de guanyar un Grand Slam. Era una nena que estava començant i no sabia com funcionava tot plegat”, reconeixia Badosa fa uns dies a Alejandro Ciriza a El País. “He passat per molts moments complicats, però mai he perdut el meu esperit de lluita”, afegia. La seva perspectiva del món és molt diferent i no té por als canvis. Després de Budó la va entrenar Javier Martí i ara ho fa Jorge García.
Desconnectar i gaudir
Fins fa poc, reconeix, pensava que per ser professional necessitava pensar les 24 hores en tenis. Badosa ja ha après a desconnectar i gaudir més competint i els moments límit. Ho va demostrar a Indian Wells el passat 17 d’octubre guanyant el títol després de superar un 4-5 i 30-0 en contra davant Victoria Azarenka, exnúmero u i una de les seves referents. Era el seu primer Màsters 1000 i el primer gran discurs en públic. Semblava que portés tota la vida fent-ho. Aquesta temporada també ha arribat a les semifinals de Madrid, ha guanyat a Belgrad i un cop de calor la va obligar a abandonar, en cadira de rodes, els quarts de finals dels Jocs Olímpics de Tòkio.
Badosa s’ha assegurat acabar el curs com a vuitena millor jugadora del món i, com a tal, disputarà, entre el 10 i el 17 de novembre, les WTA Finals a Guadalajara (Mèxic). Per tenir més descans ha renunciat, igual que Garbiñe Muguruza, a disputar la Billie Jean King Cup, l’antiga Copa Federació, que es juga de l’1 al 6. El seu és el triomf de ser conscient que no només és important esforçar-se i donar-ho tot, sinó saber on ets i com et sents. No tot està sota el teu control.
“Ja generava expectatives de jove, però aleshores no estava preparada mentalment ni física. Ara no em passarà. Òbviament perdré partits i passaré per mals moments, però sabré gestionar-ho”, li explicava la tenista catalana, el passat 25 d’octubre, a Sergio Heredia a La Vanguardia.
