Jordi Alastrue, tècnic de l’RC de Polo de Divisió d’Honor femenina. Foto: Jordi Alastrue
L’esport té històries extraordinàries, com la remuntada anímica i esportiva de l’RC de Polo de Jordi Alastrue (Barcelona, 1978), campió el passat 26 de març de la Copa de la Reina contra l’amfitrió, un Club de Campo Villa de Madrid que havia aixecat el torneig en 13 de les últimes 17 edicions. El tècnic comparteix els secrets de l’èxit.
“És impossible construir un equip sense que hagi passat i superat moments dolents”, defensa Anna Montañana, entrenadora del Gernika, de la Lliga Femenina de bàsquet, a Cronómetro de Récords.
És una mica el que ens ha passat a nosaltres. A la segona part de la primera volta de la Lliga vam començar a ser molt irregulars i a perdre punts contra els equips de sota. Això, unit a altres aspectes que van més enllà de l’hoquei, ens va condemnar a una cinquena plaça que ens complicava els encreuaments de la Copa. I va arribar l’aturada de la competició.
Devien ser uns mesos molt durs…
Duríssims. La pretemporada al gener va ser una de les que recordo amb pitjors sensacions. Hem hagut de treballar molts detalls d’equip, com la cohesió o l’actitud. Entre lesions i compromisos internacionals, les jugadores no han pogut estar totes juntes fins poc abans de la Copa, on ha acabat sortint tot el que esperàvem del grup.
Com es manté un equip unit quan no es pot reunir?
Vam començar a treballar l’aspecte mental amb el psicòleg Pol Soto, que ja estava vinculat amb la secció, i vam oferir la seva ajuda a les jugadores i el cos tècnic. Ens ha servit per veure les coses des d’una altra perspectiva i ampliar la nostra mirada. Després vam intentar passar el màxim de temps juntes.
Quina va ser la idea?
Vam muntar un stage a la Masia El Prat, a Rocafort, al costat de Mura, sense res d’hoquei, el cap de setmana abans de l’inici de la segona volta. L’objectiu era que ens coneguéssim fora de l’àmbit habitual, dels entrenaments i els partits, més enllà que hi havia jugadores que ja eren amigues i tenien relació des de feia temps.
Aquella estada ha estat clau per guanyar la Copa de la Reina?
Ens va unir més com a grup. Vam parlar dels objectius de cada una, les seves prioritats, què fan quan no competeixen… Volíem conèixer les persones. Al principi les jugadores eren una mica reticents amb l’stage, però ara estan encantades i en parlen molt. Acumulàvem força dubtes i compartir aquells moments sense hoquei va ser vital.
“Necessitàvem reunir-nos, compartir moments i unificar objectius”
Què vau fer a la muntanya?
Vam marxar un divendres i la primera aturada que vam fer va ser en un supermercat per fer la compra per equips i també van cuinar després per equips. Durant el cap de setmana vam muntar tres dinàmiques amb en Pol Soto, el psicòleg: una per conèixer més coses sobre cada persona, una altra per confiar més en les companyes, com ara deixar-se guiar amb els ulls tancats, i la tercera de relaxar-nos en una terrassa enorme al mig de la muntanya, abans de la calçotada. Vam fer una excursió també.
Abans m’has dit que heu tingut problemes més enllà de l’hoquei.
Hi havia jugadores que no havien disposat de temps per desconnectar i descansar, com les internacionals, i necessitàvem reunir-nos, compartir moments i unificar objectius.
L’stage i la Copa de la Reina han estat terapèutics?
Sense dubte. Feia 8 anys que l’RC de Polo no la guanyava i aquest premi et dona energia i ànims per començar a escalar posicions a la Lliga [el pròxim diumenge 16 d’abril l’equip tornarà a visitar el Club de Campo Villa de Madrid, segon classificat].
Als ulls de les jugadores veies que podíeu guanyar la Copa?
No sé si als ulls, però sí que ho podia pensar escoltant-les: parlaven molt del torneig i estaven tranquil·les i segures. Els vam donar la setmana lliure [es refereix al període del 3 al 9 d’abril] perquè notàvem que després de la Copa, on es van buidar fins al límit, necessitaven un descans.
El balanç és gairebé perfecte: 9 gols a favor i només un gol rebut.
En certs moments de la primera volta no vam ser prou sòlides, però a la Copa hem fet un pas endavant sobretot en defensa, amb entrega, ordre i serietat, i en atac vam demostrar el nostre potencial.
Quin creus que ha estat el moment clau de la Copa?
Com a tècnic vols que l’equip s’autogestioni i preguin decisions, i per això em quedaria amb una escena dels quarts de final, quan ens va empatar la UD Taburiente. La capitana Xantal Giné va reunir les seves companyes en una pinya i segur que les va animar. Va ser una gran decisió seva.
La capitana ha estat la millor jugadora del torneig i de la final.
Ha estat la seva Copa amb bola i sense, com a capitana que anima, lidera i ho fa tot, i sent un exemple dins i fora dels terrenys de joc. La Xantal es mereix un premi així. És una gran jugadora i el més important, una gran persona.
