Carlos Alcaraz a la piscina amb els i les aplegapilotes. Foto: RCT Barcelona
De vegades una pregunta és la resposta més precisa, la descripció més fidel de les nostres emocions. “Què està passant?”, es qüestionava Carlos Alcaraz (El Palmar, Múrcia, 2003), tenista de l’RCT Barcelona, davant la càmera fa gairebé un any, el 6 de maig del 2022. Acabava de guanyar Rafa Nadal, el seu gran referent, als quarts de final d’un Màsters de Madrid del qual es proclamaria campió.
Només 129 dies més tard d’aquella pregunta, i amb només 19 anys, 4 mesos i 6 dies, Alcaraz s’estrenava com a número u del món, després d’haver aixecat el dia anterior, l’11 de setembre, el seu primer Grand Slam, l’US Open. En cap moment va perdre la perspectiva, fruit d’un entorn que el cuida i el manté a terra, des de la seva família fins a l’entrenador, Juan Carlos Ferrero, i sense oblidar-nos del treball interior que fa amb la psicòloga Isabel Balaguer. “És molt important tenir una professional al teu costat, perquè el tenis és exigent setmana rere setmana. Durant tot un any has d’estar fresc mentalment i saber suportar la pressió que tothom tingui els ulls posats en tu, i sense disposar d’eines per afrontar-ho és impossible o molt més complicat”, reconeixia el murcià a Alejandro Ciriza en una conversa per a El País.
El seu full de ruta
Malgrat els focus i les expectatives que genera, a Alcaraz el preocupa sobretot el seu entorn. “Em fa por decebre qui tinc al meu costat. A fora no sé què s’espera de mi”, afegeix Alcaraz, que a la seva edat ja ha viscut mil aventures i emocions extremes. Va estar quatre mesos lesionat per una ruptura abdominal a la pista de París-Bercy i quan va tornar va mostrar el seu full de ruta: “Sé cap a on vull arribar i què vull ser”.
Alcaraz vol ser simplement ell, com ha estat al Godó. Com va ser a la final contra Stefanos Tsitsipas (6-3 i 6-4), resolta en una hora i 18 minuts la diada de Sant Jordi. “Avui he estat jo, fluid, relaxat, sentint els cops. Era el moment en què ho havia de fer”, comentava el murcià, un bicampió del torneig del seu club que sempre està sorprès del suport que rep a tot arreu. Al Godó ha estat una autèntica bogeria: “No podia imaginar-me comptar amb els ànims de tanta afició. Al cap i a la fi, només soc un noi de 19 anys que acaba d’aterrar al circuit”, diu.
La gestió dels errors
Un noi especial que aquesta temporada, que va començar el febrer per la lesió a l’abdominal, ja ha aixecat tres títols (els altres dos van ser a Buenos Aires i a Indian Wells). És el gran favorit per repetir èxits al Màsters de Madrid i per coronar-se a Roland Garros, el territori de Rafa Nadal. “Vull oblidar-me dels errors i ser jo mateix. No puc centrar-me en qui m’està veient, només en mi, la pista i la raqueta”, es defineix Alcaraz.
