El cartell que s’ha vist aquests dies al recinte ha provocat confusió entre el veïnat: finalment el centre tanca del tot. Fotos: Línia Les Corts

“Han estat moltes hores de dedicació i esforç per tirar endavant la botiga. És una pena”. Aquest és el testimoni de la María Dolores Fernández, una comerciant de la Galeria Numància, la qual ha tancat avui definitivament les seves portes després de més de 30 anys de vida. Ho explica a Línia les Corts mentre recull els últims objectes i articles a la seva botiga, la joieria Norsan. “Els nostres clients han vingut a acomiadar-nos fins i tot amb llàgrimes als ulls”, comenta, mentre ajuda el seu marit i la seva filla a guardar-ho tot per marxar.

En el seu cas, el negoci tindrà continuïtat de la mà de la seva filla, la Norma, en una nova ubicació propera, al carrer Marquès de Sentmenat. Però la gran majoria dels botiguers de la galeria han optat per jubilar-se. Uns altres, dels 70 que va arribar a tenir la galeria, ja es van jubilar amb anterioritat, fet que va provocar que molts locals quedessin buits. Aquest fenomen i la falta d’inversió al centre l’han acabat condemnant.

Tanmateix, un adéu no és sinònim d’oblit. “Molts clients seguiran els que continuen amb el negoci fora de la galeria”, assegura la María Dolores, que s’enorgulleix a l’hora de dir que “molts” els seran fidels allà on s’instal·lin. “Ens ho demanen”, destaca la María Dolores. Però malgrat que alguns han pogut reobrir a la vora de la Galeria Numància, altres ho han hagut de fer més lluny. En aquest sentit, els comerciants del centre esperen que aquest canvi d’ubicació no repercuteixi en la seva clientela.

A més, els comerciants lamenten que el rètol col·locat a l’exterior de l’edifici, el qual diu que tanquen “per obres”, ha confós alguns veïns, que van pensar en una possible reobertura, cosa que no serà així.

I què se’n farà ara d’aquest emblemàtic racó de les Corts? Els botiguers, tot i que ho han preguntat, tal com asseguren, no ho saben. A última hora de la tarda d’ahir, l’interior del centre no oferia encara cap pista al respecte. El que sí que es respirava és aquella calma característica dels que saben que, tot i haver de marxar per les circumstàncies, han deixat petjada al barri.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram