La Font d’Hèrcules és la font ornamental més antiga de la ciutat. Foto: Ajuntament
Més de dos-cents anys porta Hèrcules vigilant la ciutat de Barcelona. Encara ho fa avui, des del passeig Lluís Companys, a l’altura del carrer Còrsega col·locat sobre un sòcol amb esglaons enmig d’un estany circular i acompanyat per uns lleons que flanquegen el pedestal. Un lloc preeminent i digne de la font ornamental més antiga de la ciutat.
La Font d’Hèrcules es va construir el 1797 per commemorar la visita del rei Carles IV i el seu casament amb Maria Lluïsa de Borbó-Parma, que apareixen als medallons ovalats del pedestal. Els creadors de l’obra, l’escultor Salvador Gurri i el marbrista Josep Moret, van fer servir pedra de Montjuïc i es van inspirar en l’estil neoclàssic per aixecar una font coronada per un Hèrcules despullat, recolzat sobre un garrot i amb la pell del lleó de Nemea al braç, un dels dotze treballs que el van convertir en una celebritat a l’antiga Grècia.
Originalment, la font formava part d’un conjunt de fonts dedicades a la mitologia clàssica i ubicades entorn de l’actual passeig Lluís Companys. Després de la urbanització del Born es va traslladar primer al Palau de les Belles Arts i després a la seva ubicació actual, des d’on continua vigilant la ciutat.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
