Barcelona és la primera ciutat de l’Estat pel que fa a la norma dels 15 minuts. Foto: Ajuntament de Barcelona
Si dediquem mitja hora a anar a la feina i mitja hora a tornar a casa, convindrem que cada setmana, si és que no fem teletreball, gastem cinc hores en aquesta mena de desplaçaments. Si elevem aquest temps a una escala anual, descobrirem que passem 10 dies en el trajecte que ens porta de casa a la feina i viceversa. En una vida laboral, ens passem, doncs, una mitjana d’un any anant i tornant de la feina.
Sembla molt temps. Massa temps durant el qual podríem estar fent altres coses. De fet, els estudis apunten que les hores que destinem a anar o tornar de la feina afecten d’una forma directa la nostra felicitat. Així ho indica una investigació universitària feta al Canadà que se suma a altres estudis que consideren que el pitjor moment del dia és aquell en el qual estem anant a treballar.
Però no només això, ja que segons Clara de Inocencio, investigadora de la Universitat de Kent, la felicitat dels treballadors també depèn del mitjà de transport que utilitzen per anar a la feina. Així, el cotxe és el que més malestar genera, seguit del transport públic, la bicicleta i anar a peu.
Dit tot això, queda clar que anar caminant a la feina, sempre que el trajecte sigui el més breu possible, afecta positivament la nostra felicitat. De la mateixa manera, tenir tot allò que necessitem a prop de casa és important per al nostre benestar.
És per aquest motiu que en els darrers temps hem començat a sentir com els experts parlen de la ciutat dels 15 minuts. El terme, que va crear l’urbanista colombià Carlos Moreno i que va popularitzar l’alcaldessa de París Anne Hidalgo, implica repensar les polítiques urbanes per tal que la ciutadania pugui tenir cobertes les seves necessitats en menys de 15 minuts a peu o en bicicleta des de casa seva.
Es refereix a necessitats com la feina, la compra, l’educació, els centres de salut o l’oci. Dit d’una altra manera, tenir a menys de 15 minuts supermercats, botigues, bancs, hospitals, centres de salut, farmàcies, indrets amb empreses, mitjans de transport públic, zones verdes, bars, restaurants, instal·lacions esportives, cinemes, auditoris, escoles o instituts.
Barcelona i Catalunya, indrets avantatjats
Segons els politòlegs Roger Barres, Marçal Farré i Laura Páez en un estudi publicat el 2021, la immensa majoria dels barcelonins tenen els serveis bàsics a menys de 15 minuts a peu o en bicicleta. Aquestes mateixes dades han estat corroborades per una investigació duta a terme per Data Centrics que amplia el focus a tot l’estat espanyol.
Exceptuant alguns punts situats a la zona de muntanya del districte de Sarrià-Sant Gervasi, tota la ciutat compleix aquesta norma. Alhora, només són unes poques les zones en les quals la regla dels 15 minuts es compleix només en bici, i es troben a la Zona Franca i al barri de Sant Genís dels Agudells. De fet, Barcelona és la primera gran ciutat de tot l’Estat pel que fa a la proximitat de recursos i serveis per a la ciutadania. Mentre que a Madrid o València el 9% i el 7% de la població no té a menys de 15 minuts caminant els equipaments bàsics, a Barcelona aquest percentatge és de només l’1%.
En el cas de l’Estat, l’estudi indica que “el 46% de la població d’Espanya disposa de tots els serveis considerats bàsics a 15 minuts caminant, i el 15% els pot assolir en 15 minuts amb bicicleta”. D’aquesta manera, hi ha un 39% de la població que no té les seves necessitats properes a peu o en bicicleta. Tanmateix, Catalunya registra unes xifres millors. Al territori català, el 62% dels habitants viuen a menys de 15 minuts caminant dels serveis bàsics, i la xifra s’eleva fins al 75% si tenim en compte els que tenen aquestes prestacions a menys de 15 minuts en bicicleta.
La metròpoli dels 15 minuts
Les xifres a l’àrea metropolitana de Barcelona són de les millors que es registren a tot el territori de l’Estat. “Els municipis de la rodalia de la ciutat de Barcelona obtenen una accessibilitat més gran que qualsevol altra gran urbs”, destaquen des de l’estudi. A Cornellà o a Santa Coloma, per exemple, el 100% de la ciutadania té les necessitats bàsiques a menys de 15 minuts caminant. A l’Hospitalet la xifra és del 99% i a Badalona del 95%. En altres ciutats metropolitanes les xifres són igualment bones. Al Prat, per exemple, el 92% de la població té a 15 minuts a peu les necessitats bàsiques, i un 4% les té en bicicleta, mentre que a Mollet les xifres són del 91% i del 9%, respectivament.
Les úniques excepcions que trobem a la metròpoli són ciutats com Sant Boi, on el 68% de la població té els recursos a peu i un 31% només hi pot arribar en menys de 15 minuts en bici, o a Castelldefels (77% i 20%). Sigui com sigui, són registres molt superiors als estatals. “Al Top 10 de municipis amb millor accessibilitat, 7 corresponen a l’àrea de Barcelona”, sentencien des de l’estudi.
