Els bancs espanyols han finançat la guerra del Iemen, una catàstrofe humanitària certificada per l’ACNUR. Foto: ONU
Quan mirem les notícies i veiem imatges de guerra en països remots, ens pot arribar a semblar que les morts, les bombes, les massacres, els desplaçaments o les violacions de drets humans es produeixen molt lluny del nostre sofà. Quan veiem com moren persones que fugen dels seus països al mar Mediterrani o a les fronteres de Ceuta o Melilla, també ens pot semblar que no hi tenim res a veure.
Malgrat això, la majoria de persones que llegeixin aquestes línies tenen, d’alguna manera, certa relació amb la violència que apareix a les pantalles. Com? Doncs amb un simple gest: posant diners en certs bancs.
Així ho explica la darrera investigació del Centre Delàs elaborada per Gemma Amorós i Edu Aragón, en la qual es determina quines entitats amb seu a l’Estat espanyol financen empreses d’armes encarregades de militaritzar les fronteres d’Europa.
Segons aquesta investigació, entre els anys 2020 i 2022, 44 entitats bancàries han invertit uns 13.000 milions d’euros per convertir Europa en una fortalesa. L’equivalent a una quarta part de tot el pressupost anual de la Generalitat destinat a Airbus, Boeing, Honeywell International, General Dynamics, Thales, Leonardo, Safran, Grupo Eulen, Accenture, Atos, Indra i Elbit Systems.
Els bancs que més crèdits faciliten a les companyies d’armes són el Banc Santander i el BBVA, amb més de 4.500 milions d’euros cadascun. Els segueixen la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), amb 4.000 milions, CaixaBank, amb 170 milions, el Banc Sabadell, amb prop de 90 milions, Ibercaja, amb una mica més de 50, EDM Group, amb quasi 20, la Caixa d’Enginyers, amb 14, Kutxabank, amb 10, i Bankinter, amb 7.
La inversió en seguretat per fer les frontereres “més impenetrables” respon, en paraules de l’informe del Centre Delàs, a una “tendència de controlar cada cop més les persones que entren i surten” d’Europa. Així mateix, la majoria de migrants que marxen dels seus països “per causes diverses relacionades amb conflictes socials i armats”, quan arriben als límits d’Europa es troben amb “una fortalesa que torna a vulnerar els seus drets i els revictimitza”, afirmen des del col·lectiu antimilitarista. Alhora, n’hi ha molts que “perden la vida en el trànsit per diversos països fins a arribar a les nostres fronteres, alguns als mateixos passos fronterers quan intenten travessar-los, i molts d’ells moren al mar Mediterrani, davant la passivitat i negligència dels països de la Unió Europea”, afegeixen.
Més enllà del Mediterrani
La implicació en la guerra dels bancs espanyols, però, no acaba a la frontera. De fet, les inversions per evitar que qui fuig del seu país entri a Europa són una petita part de tots els crèdits que s’entreguen a la indústria bèl·lica. Això és el que determina el projecte Banca Armada, que impulsa el mateix Centre Delàs juntament amb set organitzacions i en el qual els clients d’un banc poden veure si la seva entitat inverteix en armament.
La iniciativa té com a objectiu determinar en quin grau estan implicats en la fabricació d’armes els bancs dels quals som clients. Una altra vegada hi trobem noms similars als esmentats abans. “El BBVA i el Banc Santander estan entre els principals bancs del món pel que fa al finançament de la indústria armamentística”, explica Gemma Amorós en declaracions al Línia.
El Banc Santander, per exemple, inverteix en 15 empreses armamentístiques que es dediquen a fabricar armes nuclears, míssils no nuclears, avions, helicòpters, submarins, vaixells de guerra, armes lleugeres, electrònica militar o bales. El BBVA, per la seva banda, inverteix en 13 empreses d’armes, i CaixaBank ho fa en dues.
De fet, en una altra investigació del Centre Delàs del 2021, s’apuntava que el BBVA, el Banc Santander, el SEPI, CaixaBank, el Banc Sabadell o el Banc Mediolanum estarien finançant empreses que envien armament a la guerra del Iemen. Aquest fet és encara més preocupant, ja que aquest conflicte va ser definit per l’ACNUR com “la pitjor catàstrofe humanitària del planeta”. A més, alguns d’aquests bancs, com el Santander, durant la guerra del Iemen van invertir en companyies que actualment estan venent armes a la guerra d’Ucraïna. És el cas de Thales.
Podem afirmar, doncs, que qui té comptes en aquestes entitats està finançant la indústria de les armes? Gemma Amorós vol separar una cosa de l’altra. “No podem dir que els teus diners serveixin per matar, però sí que és cert que, si ets client d’un d’aquests bancs, tens una certa responsabilitat en la continuació del negoci de la guerra”, sentencia.
