La coca i les fogueres són les protagonistes de la Nit de Sant Joan. Foto: Arxiu

És la nit més curta de l’any, però també la més intensa i, sens dubte, una de les més boniques. Les Corts es prepara per celebrar demà una nova revetlla de Sant Joan que tornarà a provocar que els cortsencs surtin al carrer disposats a gaudir d’una de les festes populars amb més tradició dels Països Catalans.

La nit del 23 de juny és una nit màgica i els cortsencs la tornaran a viure, com fan cada any, intensament. Els tres punts calents del districte seran al carrer Europa, entre Galileu i Gandesa; al carrer Gandesa, a la cantonada amb el carrer Europa i, finalment, al carrer Cardenal Reig tocant amb l’avinguda Sant Ramon Nonat.

La revetlla del carrer Europa es posarà en marxa a les nou del vespre amb un espectacle de foc que farà de prèvia del sopar popular. Dues hores més tard, a les onze de la nit, arribarà l’hora de la música en viu, que permetrà allargar la festa unes quantes hores més.

El segon punt festiu, el del carrer Gandesa, serà on es concentraran les activitats més potents de la nit, organitzades per l’Ateneu Popular de les Corts. A partir de les set de la tarda els veïns començaran a muntar les taules i cadires pel sopar posterior i a preparar l’espectacular foguera. A les nou començarà el sopar a la fresca i, una hora més tard, serà el torn del rom cremat i la coca de Sant Joan, dos elements imprescindibles d’aquesta diada. A dos quarts d’onze arribarà un dels moments més esperats de la nit: l’encesa de la foguera. Els encarregats d’encendre-la seran Els Bocs de Can Rosés amb la flama del Canigó que haurà arribat de la plaça de Sant Jaume, on és rebuda per les autoritats municipals, l’Àliga de la Ciutat i els Gegants. Durant l’encesa, els Bocs estaran acompanyats per la Repúbli-k de l’Avern. La revetlla continuarà fins ben entrada la nit amb la música del PunxaDiscos Antifaç de Gala.

Per últim, a la revetlla de Cardenal Reig a tocar de Sant Ramon Nonat, que organitzen des de l’Associació de Veïns de Sant Ramon Nonat, el sopar veïnal es posarà en marxa a les nou del vespre i una hora i mitja més tard arrencarà el ball amb l’Orquestra Glacé Música.

Per últim, qui encara no hagi comprat els petards, un dels grans protagonistes de la nit, encara hi és a temps. Les paradetes que hi ha al districte estan ubicades a la plaça Pius XII,4; al carrer Cardenal Reig, 64; al carrer Numància, 101 i 190; a la Gran Via Carles III, 41; a l’avinguda Manuel Azaña, 1; al carrer Joan d’Alós, 47 i a l’avinguda Diagonal, 601.

ORIGEN PAGÀ
La celebració de la Nit de Sant Joan té un origen pagà i serveix per celebrar el solstici d’estiu. La seva història es remunta abans de la implementació del cristianisme. El foc és el protagonista de bona part d’aquesta festa. Apareix a les fogueres, als correfocs, als balls de diables, als espectacles pirotècnics, als fanalets, a les mascletàs…

A la ciutat, la celebració és molt antiga, especialment amb la presència de les fogueres i la creença que aquestes serveixen per espantar els mals esperits. Un testimoni de la seva antiguitat és el fet que al segle XVIII es van dictar lleis que buscaven eliminar els focs d’artifici i les fogueres dins la ciutat. Si es mira més enrera, fins al segle XV, ja es troben documents que parlen de Sant Joan, tal com queda recollit al llibre ‘La nit de Sant Joan a Barcelona’ escrit conjuntament per Roger Canals, Amadeu Carbó Martorell, Xavier Cazeneuve, Marta Contijoch, Manuel Delgado Ruiz i Albert Torras.

WhatsAppTwitterEmailFacebookTelegram