Gairebé fa un any que vaig ser nomenat regidor de les Corts. Ho recordaré sempre. Un dia, de sobte, arribes al magnífic edifici del districte i prens consciència que cal conèixer i preocupar-se dels neguits de moltes persones que fa molts anys que pensen i treballen pel seu barri. És un flaix!
Són centenars de persones, grans i joves, que diàriament dediquen temps i esforços al veïnat. Seria molt mesquí no adonar-se’n de seguida que en saben molt més que tu, i que el més important de la teva feina és escoltar, apropar-te i intentar, si és possible, resoldre les coses que et diuen repetidament. Em sap molt de greu haver disposat d’un període tan curt per aprendre!
Les Corts és un districte magnífic. Sempre li dic barri. El barri de les Corts. Ja sé que de Sant Ramon a Pedralbes hi va un tros, però també és cert que la paraula barri connota aquella proximitat necessària per construir comunitat. Així que jo, veí de l’Hospitalet, enamorat treballador de Barcelona i somiador de comunitats fermes i arrelades, em deixo pel camí la paraula districte, desproveïda d’humanitat amb la qual l’administració nomena els territoris administrats. Els barris de les Corts.
Confesso que m’hagués agradat conèixer de veritat el cor amagat de les Corts. Però amics i amigues, això requereix temps i amor. D’amor me’n sobra, de temps, ai! Per conèixer el cor amagat dels barris, no tens mai prou temps.
Tots rebem lliçons cada dia i cal estar atent perquè t’ajudin a aprendre de veritat. Acostumat a les paràboles del món de la cultura (on jo m’he criat i he crescut), la lluita dels barris és una lliçó d’humilitat. A les Corts, la gent gran (però joves d’entusiasme i esperit), m’heu donat lliçons de tenacitat i solidaritat. I la gent jove (a vegades des de la inevitable distància amb la qual es debat amb qui representa el poder), me les heu donades de rebel·lia i constància. Hagués estat fantàstic esdevenir també jo més tenaç i més rebel!
Les circumstàncies fan que deixi el barri de les Corts per anar a aprendre lliçons del barri de Nou Barris (una meravellosa redundància). Teniu la sort, i no és esquiva, que el districte està en mans de molt bona gent. Confio a haver deixat una petita, petita petjada, de bones intencions i potser alguna idea assenyada que el temps i la generositat dels qui segueixen dia a dia la feina del barri portaran a terme.
En temps de comiat cal donar les gràcies. Us les dono a tothom. La memòria és un conjunt de cases on l’ànima deixa petits nius. A les Corts, barri intens de veïns i veïnes enamorats de la seva comunitat, jo hi deixo el meu petit niu, i per tant, ja és casa meva.
Una forta abraçada a tots i totes.
