Pau Bosch: “Hem de connectar millor la Rambla amb el Port Vell i les platges”

Els Amics de la Rambla estrenen nou president, Pau Bosch, fins ara responsable d’urbanisme de l’entitat. Parlem amb ell sobre arquitectura, per descomptat, però també del seu programa, que inclou millores en el comerç de proximitat i manté l’aposta per la Rambla com a epicentre cultural de Barcelona.

Vostè és arquitecte. M’imagino que té molts plans per a la Rambla…
No soc un arquitecte tradicional. Més aviat soc dels que volen protegir i no tant construir. Vaig ser un dels fundadors de SOS Costa Brava i soc president de l’associació Salvem la Platja de Pals, formada per arquitectes que volem preservar la natura.

Tota una declaració d’intencions.
L’urbanisme no té a veure només amb la qüestió estètica, sinó que també té components ambientals i socials. És una combinació. Potser és perquè vaig estudiar Ciències Ambientals que tinc molt en compte aquestes coses.

A la Rambla hi ha uns quants reptes per a algú amb aquest perfil. Quin és el primer objectiu?
Abans que res, la coordinació de les obres de remodelació des de la nostra modesta posició d’associació de veïns i comerciants. Ens preocupa la velocitat i la qualitat, perquè en la primera fase hi ha hagut alguns endarreriments.

S’han trobat unes quantes sorpreses al subsol, oi?
Sí, la reforma és molt complicada per la gran quantitat de restes arqueològiques. Fins ara, quan se’n trobava alguna s’havia d’esperar una comissió, que trigava un mes a reunir-se. Ara hem aconseguit un compromís de l’Ajuntament perquè en menys de vint-i-quatre hores els experts puguin avaluar la situació sobre el terreny.

“La Boqueria és l’assignatura pendent de la Rambla; s’ha anat degradant”

Arriba un moment clau per a les obres: l’acceleració que va prometre l’alcalde Collboni.
Sí, perquè s’han de fer totes les obres previstes, però concentrades en menys temps, i això significarà també una concentració de problemes i d’afectacions. S’ha de pensar molt bé com s’afectarà la mobilitat, els negocis, els veïns…

Quin serà el següent gran repte arquitectònic de la Rambla?
A nosaltres ens preocupa molt la connectivitat. Ara estem reformant la Via Laietana i la Rambla i ens queda el front marítim, que també s’hauria de pacificar, perquè per accedir al Moll de la Fusta cal travessar una via que té vuit carrils de trànsit rodat, la ronda Litoral, que va per sota, i més de cinc carrils bici. És un lloc on et jugues la vida cada cop que travesses el carrer. La idea és transformar el passeig Colom en un lloc per poder-hi estar i passejar, amb un accés fàcil al port.

O sigui, connectar millor la Rambla amb el Port Vell.
Sí, i també amb les platges. Si aconseguim que la gent circuli més fàcilment, es reduirà la massificació. I també serà un altre motiu perquè la gent de Barcelona vulgui passar per la Rambla.

Un repte una mica més immediat és el mercat de la Boqueria.
Sí, és l’assignatura pendent. I és important, perquè en els últims anys ha anat accelerant-se la seva degradació. Jo continuo comprant-hi i penso que les parades que queden tenen moltíssima qualitat, però has de saber on anar. Cal una regulació que ja estava prevista abans que arribés la covid i que hauria d’establir un percentatge màxim d’establiments de degustació i sobretot garantir una qualitat i unes condicions higiènico-sanitàries adequades, amb productes de quilòmetre zero i parades que no estiguin dedicades només a la degustació.

Què es pot fer per promoure el comerç de proximitat?
Un dels eixos principals del nostre programa és aconseguir la dignificació de la Rambla en el sentit de millorar l’oferta comercial i de restauració, i també l’entorn per viure-hi, des del punt de vista d’habitatge residencial i allotjament turístic. Fer això no és gens fàcil. L’Ajuntament ho ha estat intentant amb moltes inspeccions, sense èxit.

Què cal fer, doncs?
Tenim un projecte molt engrescador, que és el canvi de model de turisme urbà a la Rambla amb un observatori que permetrà fer una anàlisi del que està passant: l’obertura i tancament de comerços, el tipus d’activitat, els fluxos de visitants… Aquestes dades ens permetran saber si hi ha saturació, en quines hores i per quins motius. I així podrem incidir també en l’oferta comercial.

Com?
L’oferta actual és fruit d’una prohibició. Parteix d’un pla d’usos molt estricte que només fa viable el sector tèxtil. Per això la majoria dels comerços acaben venent souvenirs encoberts i productes relacionats amb el cànnabis.

Això m’ho haurà d’explicar.
La majoria d’usos estan pràcticament prohibits a la Rambla. Sí que et permeten obrir una botiga de productes tèxtils, però si el 99% dels teus clients són visitants, llavors acabaràs venent samarretes amb motius de Barcelona.

I com es pot evitar això sense prohibicions?
Volem redefinir el concepte de souvenir perquè sigui un objecte de record tant per al visitant com per al local. Que siguin objectes excel·lents desitjats tant pels locals com pels visitants. En són un bon exemple els cartells i les postals de la Rambla que sortiran ben aviat.

“L’oferta comercial de la Rambla és fruit d’un pla d’usos que només fa viable el sector tèxtil”

Els propietaris dels negocis acceptaran aquest canvi?
Estic en contacte amb l’associació de comerciants de souvenirs. Jo els he demanat un canvi i ells mateixos volen modernitzar-se. Fins i tot ens han proposat una regulació per aturar l’obertura de més establiments d’aquestes característiques. El fet que hàgim de respectar la llibertat de mercat no implica que no puguem regular. I també volem promoure altres usos a la Rambla.

Com quins?
Un exemple molt bonic són les llibreries de París. Allà hi ha moltes llibreries als carrers més cars del món. Per què? Doncs perquè estan protegides. S’han protegit els seus usos, estan esponsoritzades pel mateix consistori… Si volem conservar els establiments emblemàtics, hem de protegir-los.

Tot això implicaria actualitzar el pla d’usos de la Rambla. Què en diu l’Ajuntament, d’això?
De moment no es plantegen un canvi, però s’hauria de començar a pensar-hi, perquè el pla d’usos és el responsable del que està passant ara. Hem de fer un nou pla que reguli el tèxtil i que flexibilitzi els usos. Això també permetria recuperar espais com el Club Capitol, que hauria de ser un espai cultural.

Enguany la Rambla ha recuperat el protagonisme per Sant Jordi.
Primer de tot vull felicitar la iniciativa de l’Ajuntament. Arran de la pandèmia, la Rambla havia quedat fora del circuit, i després de demanar-ho durant molt de temps han tornat els llibreters, ha tornat l’esmorzar de Sant Jordi… La Rambla ha recuperat el protagonisme que tenia durant la diada.

I també serà protagonista cultural durant la Copa Amèrica.
És una gran oportunitat per a la Rambla, si som capaços de fer que aquest esdeveniment porti beneficis a la ciutadania, com va passar amb els Jocs Olímpics. Ara no hi ha hagut tant de temps per a la transformació urbanística, però en l’aspecte cultural podem aprofitar bona part de l’activitat cultural que es genera a la ciutat per encabir-hi l’agenda de la Copa Amèrica. Formar part de la Regata Cultural donarà molta més visibilitat als nostres esdeveniments.