Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès. Foto: Línia
L’Ateneu torna a ser ple de vida, i una bona mostra és que no podem fer aquesta entrevista als jardins perquè són plens de gom a gom. Al despatx de la presidència, Passola es mostra cofoia de veure tanta gent. Són temps difícils, encara, però els joves han portat molta esperança a la institució.
Tenim entès que el seu vincle amb la Rambla ve de molt lluny…
És que hi vaig néixer. A la Rambla no, però al costat, al carrer del Duc, el carrer de l’Ateneu… M’estimo moltíssim el barri. I penseu que el meu pare, quan teníem setze anys, ja ens va fer sòcies de l’Ateneu a la meva germana i a mi perquè estudiéssim a la biblioteca.
Com era llavors l’Ateneu?
Era una època molt bonica. L’Ateneu tancava a quarts de dotze i quan sortíem ens n’anàvem tots a la Rambla a passejar. Llavors el barri era com qualsevol poble del Maresme on sorties a trobar-te la gent. Era molt emocionant.
Encara és emocionant?
Per a mi la Rambla és un termòmetre. Quan veig el verd tendre dels plataners sé que ha arribat la primavera. Si estan pelats, és que som a l’hivern. Quan comences a notar la brisa del mar, arriba l’estiu. La Rambla té una cosa mot especial, quan estàs allà és com si els porus s’obrissin i t’hi entrés la ciutat. Potser és perquè té una gran força tel·lúrica que t’atrapa, fruit de la seva història. No hem de perdre el viure de la gent que hi era.
El que costa, ara, és trobar-se amb algú conegut, oi?
Jo adoro la diversitat i haig d’entendre les coses bones que té la globalització, però tenim la necessitat reconèixer els altres, de saber que algú entendrà els teus codis i tu entendràs els seus. Això ara costa molt trobar-ho a la Rambla. Però, bé, Barcelona és la ciutat que és i el que ha de fer és trobar la manera de graduar-ho per poder conviure tots.
“A les ciutats europees, els barris autèntics han mantingut les botigues”
La remodelació també busca redistribuir el turisme.
Jo crec que una cosa molt important és que desapareguin la majoria de les botigues de souvenirs. Les del mig de la Rambla i les dels laterals. Abans hi havia unes botigues amb molt caràcter.
En l’última edició de Línia La Rambla, el president de la Boqueria reclamava més comerç de proximitat.
És clar que sí! Jo ho veig a les ciutats europees. Els barris autèntics han mantingut les botigues i aquí ho hem aixafat tot. S’haurien de protegir molt més els locals. La ciutat és meravellosa i som en un lloc on es respira la ciutat.
Què n’espera, doncs, de la remodelació de la Rambla?
Des que estic a l’Ateneu penso molt en què m’agradaria que la Rambla i Ciutat Vella tornessin a recuperar aquell ambient cultural que tenien. Per exemple, nosaltres demanem poder fer sessions de cinema a la plaça Vila de Madrid, perquè és una plaça absolutament degradada. No pot ser que hagin de venir cada dia els Mossos. Hem de recuperar la Rambla com un espai de cultura viva i potenciar un turisme que vingui per la cultura.
Això seria molt bo.
Oi que ve un turisme per Gaudí i el Modernisme? Doncs que vingui un pel Gòtic! Que sigui un reclam. La gràcia d’aquesta ciutat és que els barris eren pobles que s’hi van anar sumant, però cadascun amb la seva personalitat. I això ho hem d’aprofitar. No cal que s’acumuli tot el turisme al centre.
Quin paper ha de jugar l’Ateneu?
No us negaré que l’hem heretat en una situació difícil, postpandèmica, amb dèficits, però, en un parell d’anys, des que hi ha la junta actual, l’hem ressituat a molts nivells. Ara està tot virtualitzat i els catalans d’arreu del món poden seguir els nostres actes. Després, gràcies a unes ajudes de l’Ajuntament i de la Generalitat, hem pogut fer les reformes necessàries perquè l’edifici queia. I ara volem que sigui sostenible energèticament i també sostenir l’excel·lència de l’oferta cultural que fem.
Com ho faran?
Des d’aquesta primavera s’estan omplint tots els actes que fem de música, filosofia o literatura. Hem obert el restaurant al públic a l’hora dels àpats i ho hem fet per tornar a tenir gent. Ara volem que la gent entri, i a partir d’aquí ja graduarem i ja farem que els socis realment tinguin molts més avantatges que els que no ho són. Hem de trobar l’equilibri entre l’oasi de pau que és l’Ateneu i el goig que fa veure tanta gent al jardí, gent gran i gent jove compartint l’Ateneu.
