Hi ha un sentiment generalitzat que ens posa en estat d’alerta, quan els partits i la política parlen de diàleg i trobar una solució, perquè després de les continuades estafes a la democràcia que hem patit no ens empassem que els polítics ens trauran les castanyes del foc. Atès que no voleu sentir a parlar que al final ens tornin a trair, intentaré ser positiu.

Hi ha dues maneres d’afrontar l’esclat previsible de l’actual sistema de partits. La primera fóra formar un nou front unitari en contra de la corrupció i en favor de la democràcia i els drets nacionals. Una eina que denunciï la ferum de l’ensarronada que s’albira. Això ja va passar fa molt de temps. Construir un Neo-Reagrupament o una Solidaritat 2.0 per a fer què? Per acabar trobant-nos amb el nou partit ple de submarins del status quo? A mi m’en- tra una mandra digna de senador autonòmic en sessió plenària.

Quan dic que caldrà fer política em refereixo a encetar la formulació de propostes que mi- llorin la vida dels ciutadans. M’agradaria ajudar a bastir una nova perspectiva moderna, democràtica, racional, nova i valenta que identifiqués els problemes que tenim i en cerqués respostes i solucions eficients. Que ajudin a sortir de la trampa que ens ha parat el sistema.

Però ara que no els agafi un atac de jo-ja-ho-deia als antisistema de passamuntanyes i finançament truculent, ni a les monges visionàries, ni als peluts de sandàlies pro-palestines. Cal desmuntar el sistema tal com és perquè si no tinc la sensació que la gent del mig, les persones que sempre acabem pagant el comp- te, veurem canviar el pèndol de la història de les grapes dels oligarques a les mans d’una extrema esquerra, dogmàtica, antiga, manipulada i amb massa ànims de revenja. I aquesta pel·lícula ja la varem veu- re l’estiu del 36 i em nego a cedir-los el monopoli de la regeneració.

Em direu si proposo una solució de dretes? I jo contestaré que no sigueu innocents. No diré el que diuen des del nou feixisme, perquè ja ho deia l’antic feixisme, que no hi ha dretes ni esquerres. I tant que hi ha dreta i esquerra, el problema es que quan els del mig mirem amunt veiem que ens manen i ens roben l’erari públic tant els de dretes com els d’esquerres.

per Carles Savalls