Avui la metàfora de Torrente es fa realitat, i anem pel camí de la torrentizació vital, total i absoluta. S’entreveia que molts de nosaltres amagàvem en els nostres secrets interiors trets d’en Torrente, una tendència al “cutrerío” en molts aspectes, resultat d’una història col·lectiva fosca i tenebrosa que ha impregnat la genètica espanyola i rodalies des de fa segles. El que mai ens haguéssim pensat és que centenars de persones suportarien llargues cues per acabar suplicant a aquest malgirbat personatge una feina low cost de pocs dies de durada. Són temps de gran decadència a Espanya.
Una empresa ha convocat un càsting de figurants (uns 30 euros al dia) per participar durant algunes setmanes en el rodatge de la pel·lícula Torrente 5. Necessitaven un centenar de persones i se n’han presentat més de tres milers. Alguns van viatjar centenars de quilòmetres. A la cua també hi havia tècnics i diplomats inclosos. El mateix Santiago Segura se sentia compungit.
Fa temps que a través de les tertúlies de televisió i en l’opinió en general s’observa la proliferació de bufons i mestres del no res, gent que aboca barbaritats a manta i es queda tan ampla, i que al damunt esdevenen models socials. Però alguns de nosaltres mai hauríem imaginat veure cues per demanar-los, sis plau, una feineta durant unes setmanes. La metàfora de Torrente s’ha convertit en pura realitat. Un escenari més per al terror difús que patim tots plegats. I Montoro, mentrestant, dient que tot va de primera, i que no pot anar millor.
De fet, i en el fons, repeteix com un lloro en pura imitació allò tan trist que fa uns anys ja deia un personatge de la seva mateixa corda, i aleshores el seu cap: “¡España va bieeen! ¡va bieeen!”. I acabar enviant tropes a l’Iraq i aquests trets de la mimetització torrentiana, entre moltes altres consideracions, en són alguns dels tristos resultats.
Per Jordi Bayona
