Encara resulta molt difícil saber què ha passat amb l’abdicació del Rei d’Espanya. Per què no es va fer abans? O d’aquí a un any? De fet, es podria perfectament creure que tot plegat ha estat una gran maniobra de distracció per tal de fer front a una concatenació d’esdeveniments que representen fortes càrregues de profunditat política per a l’Estat espanyol: la consolidació del procés sobiranista català, el terratrèmol polític del 25-M o l’augment imparable de casos de corrupció: en definitiva, la pèrdua total de la confiança ciutadana en unes institucions, corcades, per manca de renovació i de transparència política.
Aquesta estranya abdicació forma part d’un procés amb un gran rerefons polític, en què el màxim objectiu és frenar la sobirania plena de la nostra nació catalana. En aquests moments es posa en marxa l’operació Felipe VI contra la independència de Catalunya, en què l’estratègia principal serà l’intent d’imposar, d’una forma soterrada, una certa “tercera via”, per tal de fer-nos callar a tots. Però el problema és que potser ja han fet massa tard.
Hem de saber-nos explicar a tot el Planeta, però com va dir Companys, existeixen molts defensors de causes nobles arreu del món, però Catalunya només té els catalans. Tot això lliga amb el fet que, més enllà de monarquia o república, ara el més important és consolidar la revolució democràtica catalana i poder portar a terme, amb civisme i normalitat, la consulta del 9-N. Mai no hem d’oblidar que el més important és la voluntat del poble de Catalunya.
per Josep M. Loste
