Admiro profundament les joves d’avui. Viatjo molt i molta estona en Metro cada dia. A les 6 del matí, el vagó està ple de dones que anem a treballar. Al migdia està ple de joves que van i venen de la feina. Recordo els meus anys de joventut i les limitacions que teníem les dones, sobretot quant al nostre vestuari. Era molt mal vist ensenyar les tires del sostenidor, recordo les angunies que passàvem per a que no es veiessin les maleïdes tires , les “premamas” portàvem uns vestits amples per dissimular panxa. Havíem de seure amb els genolls junts, patint per la por d’ensenyar les nostres cuixes. Ara s’han acabat els tabús, totes anem com volem, ensenyant pit, cuixes, melic, pantalons curts, llargs, mocadors al cap, gorres i el que ens ve de gust i les “premamas” no amaguen el miracle de la vida que porten a dins. Les dones ens hem alliberat en aquesta qüestió, samarretes de cotó i xancles és el que més es porta, la comoditat abans que res. Tots els estils estan tan barrejats que ja no ens mirem les unes a les altres amb aquells ulls crítics i el pensament de rebuig. Totes anem com volem, penso que ha estat un pas molt important el de desprendre’s de les idees imposades. I és un camí sense retorn. El futur el marquem les dones i es imparable.
Rosa Pomareda
Barcelona
