Lamentablement el debat social és al carrer i ningú el pot segrestar. Els mitjans de comunicació ara, quatre anys després de començar aquesta crisi que estem patint les classes po-pulars, un dia sí i un altre també, informen dels drames familiars de moltes persones que no només perden el seu habitatge o petit negoci, sinó que també queden hipotecats de per vida.
La legislació vigent, en un agressiu i privilegiat procediment, permet tra-mitar el cobrament de crèdits hipotecaris d’una manera força ràpida, deixant el deutor sense cap possibilitat de resposta, indefens davant la voracitat de les entitats financeres.
Cada dia són més les execucions hipotecàries i, en conseqüència, mi-lers de persones es troben al carrer expulsades d’aquesta societat que anomenem moderna i civilitzada.
Aquestes persones només volien ser propietàries d’un habitatge digne i aquest desig va ser aprofitat i impulsat pels bancs per facilitar préstecs a uns cost molt elevat (les taxacions les feien les mateixes entitats financeres). Això sí, el preu de l’habitatge era des-proporcionat ja que, davant la demanda, els preus no deixaven de créixer. Per això alguns jutges parlen de la “mala praxis de les entitats financeres”.
Ara, davant la greu situació en la qual es troben moltes famílies, privades del seu habitatge o del seu negoci, empeses a la marginació i sense futur, cal que les administracions actuïn i treballin per evitar l’exclusió social de moltes ciutadans que només volien viure amb dignitat.
És vergonyós que mentre que el govern del PP, amb el suport de CiU, ha destinat a la banca milers d’euros (l’any 2010 les ajudes públiques suposaven una aportació per badaloní de 1.846 euros per ajudar els bancs, és a dir 87.145 milions d’euros a tot l’Es-tat espanyol), cap ajuda hagi arribat a les famílies.
Una vegada més, els més febles paguem una crisi generada pels que ara reben els nostres diners. A més a més, per fer més gran el despropòsit, després del desnonament, l’habitatge se subhasta i és la mateixa entitat financera la que es queda amb l’habitatge a un preu molt inferior del que l’havia venut i el mantindrà buit durant molt de temps fins a trobar un altre comprador.
És urgent i necessari buscar solucions que evitin l’exclusió social de molts badalonins i badalonines. Cal demanar responsabilitats als culpables de la crisi i exigir als que gover-nen complicitat amb els més febles i vulnerables, no amb els que han creat els problemes, i que la crisi la paguin els especuladors i estafadors.
Cal que les ajudes del Govern de l’Estat arribin a les persones, no a les entitats financeres per tapar els seus forats.
Cal acabar amb aquesta injusta i sagnant situació per a milers de persones, veïns nostres, que només volen viure del seu treball i en un habitatge digne. La banca, responsable en bona mesura de la crisi, no pot continuar rebent diners públics mentre famílies senceres són llançades al carrer i a la marginalitat i sense cap esperança de futur.
Pedro Jesús Fernández -Sant Genís
