Fa uns mesos vaig escriure un article amb el títol “Estem en guerra”. Ara començo a sentir polítics i comunicadors que utilitzen aquesta frase fer referir-se a l’actual situació socio-política que estem vivint.
Cada vegada que sentim la paraula guerra ens ve a la ment un conflicte bèl·lic, amb soldats, tancs, míssils i tot allò que comporta sang i mort, però la guerra que estem patint els catalans és tan o més cruenta. Comporta morts i patiment, comporta pèrdua d’essers estimats, comporta fam i comporta plors i pèrdua de riquesa i propietats, comporta…
Ningú s’ha adonat del que hem perdut en benestar social i cura dels nostres avis, i de la millora de les nostres comunicacions, i de la nostra justícia i dels nostres nivells sanitaris i dels nostres nivells d’investigació i dels nostres afers exteriors, i de la nostra seguretat.
Ens han deixat d’aportar aquells diners que ens han extret de la nostra caixa, de cada una de les factures que dia a dia les nostres empreses, empreses catalanes, han fet, de cada una de les nòmines que han rebut els nostres treballadors, i no ens han retornat ni l’almoina que demanem per poder subsistir.
Però per si no n’hi ha prou, encara rebem amenaces d’algun diputat i regidor que si no ens portem bé ens pot passar el mateix que al president Companys, i d’altres diputats que quan es demana alguns segons de silenci per l’assassinat del mateix president Companys esclaten a riure o criden un “Viva España!”.
Si aquest són membres d’un Parlamento Democrático, demano que em deixin marxar d’aquest país sigui per consulta popular, per declaració unilateral, per un terratrèmol, per decisió de la UE o per la forma que sigui.
Ah, i que quedi clar que encara que per alguna causa estranya i improbable Catalunya quedes fora de la UE, no perdríem l’euro (i molt menys el dòlar). Els podríem seguir utilitzant, o és que Andorra utilitza alguna moneda diferent de l’euro en el seu dia a dia? Potser “España aún no lo sabe”.
Per Màrius Martí
