Com n’és d’indignant de veure el govern de Catalunya pres i jutjat per l’Estat espanyol. Això és el que hem de veure cada dia uns quants milions de catalans que creiem que l’autodeterminació de Catalunya s’hauria de poder decidir en unes urnes. Van ser presos per haver promogut un referèndum on vam votar els que vam poder, perquè la policia espanyola va intimidar-nos, pegant a la gent i robant les urnes perquè no poguéssim votar. I malgrat tot vam votar més de dos milions de persones. El millor de l’1 d’octubre de 2017 va ser l’actitud heroica de la gent que va protegir, sempre pacíficament, les urnes, aparegudes del no-res després de mesos de recerca infructuosa per part de la policia espanyola. Va ser un dels dies més emocionants de la meva vida. La meva dona i la meva filla de quatre anys havien dormit en una seu electoral a L’Hospitalet de Llobregat per evitar que fos precintada per la policia. Jo, durant tot el dia, vaig estar protegint les urnes i organitzant les cues de votants. Vam saber que, a tot el país, la policia espanyola estava repartint cops de porra i estirades de cabells a dones, joves i gent gran. Van disparar bales de goma que van deixar un votant sense ull. Les imatges van fer la volta al món. El govern espanyol va dir que eren fake news, però a Catalunya ho vàrem patir en carn pròpia. I també vam sentir l’emoció i l’orgull de poder finalment fer el recompte i confirmar que hi havia hagut referèndum. I, per posar urnes, els han empresonat i els estan jutjant.