Xavier Trias (CiU). Arxiu
Xavier Trias haurà d’esperar encara tres setmanes per ser nombrat nou alcalde de Barcelona. El Partit Popular ha esperat fins a l’últim moment, però finalment ha presentat aquest mateix dilluns, i dins del termini marcat, un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), demanant la validació de 66 vots que van ser declarats nuls. Si el tribunal els donés la raó, el PP guanyaria un regidor al consistori barceloní. Aquesta circumstància, contemplada per la Llei Electoral, paralitza automàticament la constitució del nou Ajuntament, prevista per a aquest mateix dissabte, 11 de juny, i posposa la presa de possessió de l’alcaldia per part del convergent Xavier Trias fins al divendres 1 juliol.
EL PP EN NECESSITA 56
L’estratègia de l’agrupació liderada per Alberto Fernández Díaz podria fer-lo guanyar un novè regidor al consistori, en detriment de Convergència i Unió, que passaria a tenir-ne catorze enlloc dels quinze que se’ls va atorga a la nit electoral. De fet, el Partit Popular només necessita 56 vots més per guanyar aquest regidor.
El PP ja va presentar després de les eleccions del 22 de maig una reclamació a la Junta Electoral Central (JEC) per validar 130 vots nuls que, segons ells, es van invalidar per estar lleugerament ratllats amb bolígraf, circumstància que no ha estat motiu d’anul·lació en altres meses electorals. La JEC els va donar la raó en part, ja que ha mantingut l’anulació sobre aquests 66 vots. Els conservadors, però, esgoten ara la via judicial amb aquest recurs contenciòs al TSJC.
ES TORNA A REPETIR
No és la primera vegada que s’ajorna la constitució del nou consistori després de les eleccions municipals. Hi ha un precedent l’any 1991, quan la candidatura dels Ecologistes Barcelona Verda va reclamar la repetició dels comicis, ja que una altra força política havia fet servir un logotip quasi idèntic al seu.
El mateix Partit Popular va estar a punt de recòrrer a la via legal fa quatre anys, a les eleccions municipals del 2007. Els populars dubtaven del recompte de vots d’una mesa electoral d’Horta-Guinardó. Finalment, però, va desestimar aquesta via per evitar la paralització de la constitució del nou Ajuntament, precisament el que ha succeït ara arran del seu recurs.
RESPECTE I CRÍTIQUES
El candidat convergent i futur alcalde de la ciutat, Xavier Trias, ha analitzat aquesta acció duta a terme pel Partit Popular amb tranquil·litat, manifestant el seu “ple respecte” a la decisió dels populars, però ho ha qualificat “d’estratègia electoral”. “No és una bona notícia perquè s’atura l’activitat política més del previst, i la ciutat necessita confiança i tirar endavant”, ha declarat Xavier Trias. Malgrat aquest contratemps, Trias assegura que seguirà treballant per “constituir l’1 de juliol un govern fort i obert a tots els grups”.
Qui ha estat més crític amb el grup municipal encapçalat per Fernández Díaz és el Partit dels Socialistes de Catalunya, que ha lamentat la presentació del recurs. El PSC ha titllat la decisió del Partit Popular com un “mal servei a la ciutat, que resta credibilitat a les institucions”. El PSC ha reiterat en un comunicat el seu desig, i el de l’alcalde sortint, Jordi Hereu, de “treballar perquè el traspàs de poders sigui exemplar a tots els nivells”.
Aquest ajornament allarga el termini durant el qual Jordi Hereu serà l’alcalde de Barcelona en funcions. El socialista ja ha avançat que garantirà el bon funcionament de la ciutat i les seves institucions malgrat aquesta demora. Per demostrar-ho, Hereu ha fixat una sèrie de visites als principals serveis de Barcelona i als seus deu districtes per mantenir activa la maquinària política i burocràtica de la ciutat.
SALVEN ELS MOBLES
Les eleccions municipals del 22 de maig van significar un autèntic terrabastall per al Partit Socialista, que ha perdut l’alcaldia de Barcelona, fet que no havia succeït en més de 30 anys de democràcia. La important pèrdua de vots a tot el territori ha provocat l’ensorrament dels socialistes.
Malgrat el degotall de vots, el PSC ha aconseguit salvar els mobles en alguns dels seus districtes fetitxes. Un d’aquests és Horta-Guinardó, on es manté com el partit més votat, malgrat haver perdut més de 4.500 vots. Ha passat d’una àmplia majoria fa quatre anys (21.875 vots), a comptar amb un petit avantatge vers la segona força, Convergència i Unió. El PSC atresora 17.143 vots, vers els 14.302 vots de CiU. Aquesta retallada de distàncies és deguda únicament a la caiguda del vot socialista, ja que els convergents han aconseguit pràcticament la mateixa quantitat de vots que al 2007.
El Partit Popular es consolida a la tercera plaça al districte, amb un lleuger creixement de vot, així com ICV-EUiA es reafirma en la quarta posició.
Com ha passat a la resta de la ciutat, la candidatura d’Unitat per Barcelona, formada per ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana, s’ha enfonsat a Horta-Guinardó. La coalició liderada per Jordi Portabella ha perdut més de 2.000 vots al districte.
