Barcelona és una ciutat bilingüe amb el castellà com a llengua preponderant. Aquesta és la principal conclusió a la qual s’arriba si s’observen les xifres sobre la qüestió.
Un cop d’ull a les darreres Enquestes de Serveis Municipals permet observar com la llengua habitual de la ciutat, el castellà, ho és de més de la meitat dels barcelonins. Segons l’última d’aquestes enquestes, la referent al 2014, la llengua de Cervantes és l’habitual del 55,5% dels barcelonins, mentre que el català ho és del 40,3% dels ciutadans. Aquesta és una realitat que en els últims anys s’ha mogut al voltant d’aquestes xifres, tot i que en els dos últims anys el català ha experimentat un lleuger retrocés. Si des del 2008 al 2012, aquest percentatge va passar del 39% al 43,4%, el 2013 es va reduir al 42,7% i l’any passat va ser del 40,3%.
INFORME SOBRE ELS GREUGES
En el marc de l’ús de les diferents llengües que hi ha en un Estat, o en una zona concreta del seu territori, també hi juga un paper important l’acció que desenvolupen els governs per promoure i protegir aquestes llengües.
En aquesta línia, recentment el Departament de Cultura ha publicat l’informe ‘Greuges contra la llengua catalana 2010-2013’, un document que recull els incompliments de l’Estat envers la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Segons la Direcció General de Política Lingüística, l’estudi “constata la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l’Estat”.
El document també assenyala com a greuges que pateix el català per part de les autoritats espanyoles “la nul·la receptivitat de l’Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa i les dificultats d’ús del català a les institucions europees”. Finalment, també apunta els “obstacles” que l’Estat posa a l’aplicació del CELRoM –un conveni internacional aprovat pel Consell d’Europa i que Espanya ha firmat– com ara “el Projecte de llei estatal d’educació, promogut pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport”.
La situació del català a Horta, similar a la del conjunt de la ciutat
Pel que fa al districte d’Horta-Guinardó, la situació del català és molt similar a la de la mitjana de la ciutat.
La xifra d’hortencs que tenen el català com a llengua habitual és 2,2 punts superior (42,5%) a la mitjana dels barcelonins (40,3%), segons l’Enquesta de Serveis Municipals de 2014. Respecte al 2013 la situació ha empitjorat lleugerament, ja que llavors el català era la llengua habitual pel 43,6% dels habitants del districte.
En canvi, on sí que hi ha hagut una lleugera millora al districte és en la xifra de gent que parla el català. Mentre que l’any 2013 eren el 75,4% de veïns, el 2014 aquesta xifra es va enfilar fins al 75,8%.
També cal destacar que les xifres dels hortencs que entenen i escriuen el català va retrocedir molt lleugerament del 2013 al 2014. Pel que fa a la comprensió, el 2013 el percentatge era del 95,9% i l’any passat va baixar al 95,5%, mentre el 2013 el sabien escriure un 56,1% d’hortencs i el 2014 eren un 55,9%. Per acabar, cal apuntar que totes aquestes xifres també són molt similars a les que presenta la mitjana del conjunt de la ciutat.
